Airbnb, Blablacar, Wallapop, Wikipedia, Verkami, Socialcar... Són serveis que s’han fet molt populars i que estan vinculats a un mateix concepte: el consum col·laboratiu. El mataroní Albert Cañigueral va crear la web consumocolaborativo.com, portal de referència per als ciutadans que es connecten entre ells per consumir, educar-se, viatjar o finançar-se de manera conjunta i directa a través d’Internet. Ho explica en el llibre “Vivir mejor con menos” (Conecta).
La revista ‘Time’ va definir el consum col·laboratiu com una de les deu idees que podrien canviar el món. Què la fa tan poderosa?
La manera com podem aconseguir fer més coses emprant menys recursos, a través de la col·laboració. Es basa en crear abundància sense fabricar més, donant ús a allò que està desaprofitat.
El consum col·laboratiu representa un canvi de paradigma?
Intentem que no sigui vist com una amenaça, sinó com una transició, o fins i tot un renaixement. No té un ànim destructiu, sinó complementari. Abans teníem una forma de fer les coses, si volíem allotjament només podíem pagar un hotel. Ara podem seguir anant-hi, però també fer-ho a casa d’algú pagant directament al seu propietari, o bé intercanviar els habitatges. El més interessant és aquesta obertura de l’espectre.
Quins són els àmbits on el consum col·laboratiu té més èxit?
La base sempre és la mateixa: a través de la tecnologia la gent es connecta i comparteix allò que sap i allò que té, i es creen comunitats al voltant d’aquestes necessitats. La punta de llança és la mobilitat col·laborativa, amb fenòmens com el ‘bicing’ de Barcelona, compartir vehicles amb Blablacar o el lloguer de cotxes entre particulars amb eines com SocialCar. L’altre gran sector és el turístic, especialment important si tenim en compte que a l’Estat espanyol suposa un 12% del PIB. Parlem d’allotjament (Airbnb) però també serveis per viure experiències gastronòmiques a cases particulars, o que algun especialista en temes concrets et faci de guia turístic. Hi ha experiències importants en l’àmbit financer i en el crowdfunding, amb plataformes pioneres com Verkami.
A l’Estat espanyol en quina lliga estem respecte al conjunt d’Europa en matèria de consum col·laboratiu?
Estem molt forts en nombre d’usuaris però no tant en regulació. Com a cultura i societat partim amb certs avantatges perquè el consum col·laboratiu ens funcioni. Som el primer país d’Europa en penetració de telèfons mòbils i en ús de Whatsapp, estem molt acostumats a la connexió directa i àgil amb els altres.
Les grans empreses i organitzacions dels sectors afectats sovint hi estan molt en contra.
Totes les innovacions sempre han generat resistències. El consum col·laboratiu posa en crisi valors com el consum i la propietat. La societat s’estructura al voltant de pilars com aquests, i si trontollen o es desplacen, tot s’ha de reajustar. Això genera molta disrupció i és un canvi de paradigma important.
I aquest canvi, cap a on ens porta?
És necessari que siguem pacients i constructius, perquè de moment encara no hem arribat enlloc, estem en camí però el destí és una mica difós. Però el que està clar és que a on anàvem abans era cap a una paret, així que millor que ens desviem.
