Tints Etal de Mataró tanca i vint treballadors es queden a l’atur

L’empresa ha viscut una important devallada durant l’última dècada

L'empresa de tints tèxtils Etal posa fi a quaranta anys d'història i avui aturarà definitivament la producció. Aquesta situació arriba després d'una dècada en davallada i d'un parell d'anys caracteritzats per les reduccions de plantilla. El portaveu del comitè d'empresa, Francisco García Luque, explica que la situació era 'insostenible' davant la competència 'il·legal' i la forta competitivitat del mercat exterior.

“És una pena perquè deixa de produir una de les poques empreses tèxtils que treballava en plenes condicions legals”. Aquesta és una de les principals conclusions a les quals arriba el portaveu dels treballadors, Francisco García Luque, per explicar el tancament d'Etal a Mataró. García Luque va comentar que a la competència es fan jornades de dotze hores, que la producció no s'atura els caps de setmana i que les hores extres és paguen a un preu molt baix; mentre que a Etal “es compleix al cent per cent la legalitat”. A aquest factor s'hi afegeix la feina que se'ls treu des del mercat asiàtic com a principals responsables del tancament.

Els treballadors
Tot i la delicada situació que, en conseqüència, afronten ara els treballadors, García Luque va manifestar que la relació amb l'empresa ha estat “molt correcte” i que en cap moment s'han produït situacions de tensió: “Les indemnitzacions i les prejubilacions són molt bones, tot ha estat pactat per les dues parts de manera cordial i no es dóna peu a cap escàndol”. A aquesta situació ha contribuït el desig d'edificar que té la immobiliària propietària dels terrenys on s'ubica la fàbrica: “Amb la indemnització que la immobiliària ha donat a l'empresa perquè marxi, aquesta ens ha pogut pagar als treballadors”.

Les sortides dels treballadors de l'empresa s'han accelerat durant els darrers dos anys, però des de mitjans dels 90 ja s'augurava un procés de decaiguda important. Dels 140 treballadors “dels bons anys de l'empresa”, el 2003 es va arribar a tenir-ne només 66 i, a dia d'avui, són menys d'una vintena els últims que queden per sortir. El futur d’aquests treballadors es presenta complicat en el futur, ja que la majoria porten més de trenta anys al mateix lloc de treball i la mitjana d'edat de la plantilla és superior als 45 anys.