Dimarts es va presentar un estudi sobre aspectes socioeconòmics, producció i treball a la ciutat. Aquesta diagnosi Estratègica territorial s’enmarca en el Pacte Local per a l’Ocupació que implica a administració i els agents socioeconòmics locals.
Aquesta radiografia econòmica de la ciutat l’ha realitzat economista Pere Lleonart i ha de servir per definir el futur model de ciutat, és a dir, cap on s’han d’encaminar els esforços de l’economia local els propers anys. Lleonart va remarcar dos condicionants de la economia de la ciutat, un és la crisi del sector tèxtil i l’altre és el creixement de la immigració, a més d’un índex baix de formació entre els treballadors.
Pel que fa als sectors va destacar la flexibilitat de ram del tèxtil, i la seva capacitat d’adaptació, fet que fa improvable que generi cap gran crisi a la ciutat. En canvi, un altre sector més preocupant per Lleonart és la construcció, de tendència més cíclica i la desestabilització de la qual podria comportar una crisi important. Doncs és un sector que afecta a l’ocupació jove, amb pocs estudis i amb una tassa alta d’immigrants.
Pel que fa al futur del tèxtil, Lleonart va demanar que es desdramatitzi l’esmentada crisi. Ja que el sector és cert que perd llocs de treball, però en conserva els de major qualitat. L’economista va argumentar que la perduda de producció, per l’externalització del sector a d’altres països, porta a creació de llocs de treball més especialitzada en el disseny, distribució i direcció.
Com a mode de conclusió Lleonart va avançar que el model de futur que s’adopti a la ciutat passa per la combinació de diversos, i per tant la seva complexitat. L’antic model industrial, ha d’evolucionar cap a un model avançat tecnològic combinat amb un de comercial bassat en els serveis i el turisme. Tot plegat, segons Pere Lleonart passa pels sectors professionals, és a dir, amb una bona formació.
