La plataforma ciutadana Estafabanca, que agrupa el col·lectiu de veïns de Mataró que es consideren estafats arrel de la comercialització de participacions preferents de les entitats financeres, han fet públic un cens estadístic que permet conèixer quin és el perfil dels afectats. Segons aquestes dades, es tracta majoritàriament de persones grans i sense estudis. El 80 per cent dels afectats són persones jubilades o que estan a l'atur i que tenen bloquejat el 75 per cent dels seus estalvis. De mitjana, cada família té invertits en productes tòxics uns 31.600 euros, segons les dades facilitades per la plataforma. Els afectats per les preferents es manifesten cada dissabte per la tarda al centre de la ciutat.
Estafabanca compleix deu mesos de vida, durant els quals s'ha intentat ajudar i assessorar a les persones afectades per productes financers de renta fixa, com les participacions preferents, el deute subordinat o les obligacions subordinades. També durant aquest temps s'han recollit dades dels afectats per fer una radiografia del col·lectiu.
Majoritàriament persones grans
Pel que fa a la edat, es tracta majoritàriament de persones grans. El 72,4% té més de 60 anys i la mitjana d'edat és de 63 anys. En relació a la formació acadèmica, les dades també són contundents. El 30,6% no va anar mai a l'escola, mentre que un 41,8% no va acabar l'ensenyament primari. "Tres quartes parts són tècnicament persones analfabetes funcionals", asseguren des de la plataforma.
Les dades que fan referència a la situació laboral dels afectats també van en aquesta línia.: El 62,2% són pensionistes i estan jubilades; mentre que del 37,8% que sí estan en edat de treballar, un 46,9% estan a l'atur (un 17,7% del total). En total, prop del 80% de persones sense feina. De mitjana, els diners invertits són un 31.600 per família, el que representa un 74,6% dels seus estalvis. Per entitats bancàries, a Mataró el 89,2% dels afectats per les preferents són clients de l'antiga Caixa Laietana, ara Bankia. Un 5,4% tenien els seus estalvis a Catalunya Caixa, un 4,1% a La Caixa, i un 1,4% al Banc Popular. "No és una contradicció que l'Obra Social de Caixa Laietana restauri el patrimoni religiós del Maresme i alhora abandoni els seus estafats? N'estan orgullosos?", es pregunten.
