El Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament ha presentat aquest dimecres a la tarda l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró número 21. L’estudi, que analitza el conjunt d’indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins el primer trimestre de 2007, mostra dades dissonants respecte al futur econòmic i social de la ciutat. La població ocupada ha crescut en aquest període recolzada en el sector de la construcció, per altra banda s’insinua el final de l’evolució creixent d’aquest sector. El preu dels habitatges continuen pujant, tot i que no al nivell dels darrers informes i la mobilitat augmenta sense que, de moment, arribin millores per suportar el volum de trànsit. Amb aquest darrer informe s’arriba al 10è aniversari des de la publicació del primer número. Per aquesta raó, l’estudi inclou un monogràfic elaborat pel mateix servei del consistori que analitza l’evolució i canvis que ha experimentat la ciutat al llarg dels darrers deu anys. Un cop superat el procés de renovació de l’empadronament dels estrangers no comunitaris, les dades demogràfiques de Mataró, reflecteixen el seu dinamisme habitual i a mitjans de 2007 la ciutat supera els 120.000 habitants, el que representa un increment interanual de l’1,5%. D’aquests mataronins, 34.586 són assalariats, el que suposa un increment del 4% respecte a les xifres de l’any anterior. Amb aquest increment, ja són vuit els trimestres consecutius on es registra un augment del nombre d’assalariats. Una part importat d’aquest augment es pot atribuir al comportament en el sector de la construcció.
Les tendències de sempre: construcció a l’alça, tèxtil a la baixaAl primer trimestre de 2007 hi havia treballant al sector 4.242 assalariats, un 23% més que els que hi havia un any abans. La construcció acapara així el 12,3% dels assalariats registrats a la ciutat. També els autònoms i les empreses de la construcció han crescut en el darrer any, però ho han fet amb valors més modestos: un 4,6% en el cas dels primers i un 4,7% pel que fa als segons. Les darreres dades disponibles, però, insinuen el que pot ser el final d’aquesta evolució creixent del sector. Pel que fa al sector tèxtil i la confecció continua perdent assalariats: entre març de 2006 i de 2007 ha perdut 485 efectius, el que en termes relatius suposa una davallada de l’11,7%, i la seva representativitat sobre el total d’assalariats de la ciutat se situa per sota de l’11%. Per contra, les activitats sanitàries i veterinàries i les altres activitats empresarials són els sectors amb un augment més important d’assalariats. Conjuntament, aquests dos sectors han augmentat el nombre d’assalariats en 639 efectius. Finalment, pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten una evolució discrepant al conjunt de Mataró. Mentre el nombre de treballadors per compte propi augmenta un 0,3% , el nombre d’empreses es redueix un 0,1%, deixant-les en 4.298. En aquest informe número 21, l’atur registrat presenta una evolució interanual favorable, amb un descens del 6,2%, el que situa en 5.903 persones sense feina, i la taxa de d’atur registrat en el 9,6% de la població activa, tres punts per sobre de la mitjana catalana. Tanmateix, la contractació ha augmentat en un 10,1%, d’aquest augment el 20% es deu a la contractació indefinida. En la banda negativa, trobem que el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació i l’índex de sinistralitat laboral, han empitjorat sensiblement en el darrer any. Vivenda i consumPel que fa als habitatges, en l’últim any s’han començat a construir 1.515 un 1% més que els que es van iniciar fa un any. Tot i aquest avenç, les sol·licituds d’obra major i menor han retrocedit un 1,2% i un 0,3%. En referència als preus dels habitatges, segons l’empresa de taxació Sociedad de Tasación, el preu mitjà per metre quadrat d’un habitatge nou ha augmentat un 11,9% en un any, quedant-se en 2.952 euros. Un petit alleugeriment si volen els mataronins, tenim en compte que al juny de 2006 el creixement del preu del metre quadrat va ser d’un 20,5%. En l’apartat de consum, el principal indicador que l’avalua -la matriculació de turismes- presenta un augment de l’1,3% en la variació interanual. Malgrat aquest creixement, la tendència de la variació interanual és a la baixa i cal esperar que en els propers mesos s’acabi reduint, com de fet ja està succeint a Catalunya i Espanya. La matriculació també serveis per analitzar altres aspectes com són la contaminació acústica i l’accidentalitat. Pel que fa al soroll a la xarxa viària a la ciutat, aquest indicador ha millorat al reduir-se el soroll en 1.03 decibles, si bé continua essent elevat (68,3 dBA). El nombre de desplaçaments, en transport públic i privat i també en transport interurbà i urbà, els principals indiquen que han augmentat. Així, la circulació per l’autopista C-32 ha augmentat un 4% i la de la C-60 un 0,4%. Les dades de caràcter mediambiental i de recollida selectiva presenten en general creixements positius. Així més del 30% dels residus generats a la ciutat s'han recollit de forma selectiva, gràcies a la implantació del sistema de recollida de brossa orgànica domiciliària i del servei de recollida de brossa comercial. També la major conscienciació ciutadana ha ajudat a augmentar el percentatge de recollida selectiva com així ho revelen les més de 37.000 entrades de vehicles que s'han enregistrat a les dues deixalleries de la ciutat. Tot i aquestes bones xifres de la recollida selectiva, cal tenir present que des del punt de vista mediambiental la situació més adequada partiria d'una disminució en la generació de residus
