Nikolaus Harnoncourt, nascut a Berlin l’any 1929, està considerat un dels grans especialistes de la Música Antiga. Músic, viol·loncelista, director d’orquestra, pedagog, ha difós tota la seva sapiència musical en concerts i en llibres, que són referència i al mateix temps ha transmès tota una filosofia en el món de la música dels segles XVII i XVIII.
En la seva exquisida bibliografia ens mostra la visió d’una intel·ligència de la música del barroc, que s’inscriu en la recerca històrica dels instruments antics amb els conceptes de notació, de temps, d’articulació, d’ornamentació, i la funció social de la música i dels músics. Harnoncourt havia de seguir el seu propi destí com a músic i l’any 1953 fundà el Concentus Musicus de Viena, primera orquestra permanent en emprar instruments antics i en la interpretació amb criteris històrics de les obres de l’època barroca.
En el transcurs de la seva carrera havia de crear grans projectes musicals: La direcció d’Òperes de Monteverdi, Telemann i Rameau. En la dècada dels anys 1970, Harnoncourt amb la col·laboració de Gustav Leonhardt varen enregistrar la integral de les Cantates Sacres de J.S. Bach. Però el talent del músic nacionalitzat austríac, el va conduir a ampliar el repertori envers la música de Haydn i Mozart, a més d’un cicle de Simfonies de Beethoven i obres simfòniques del Segle XIX.
Però no únicament hem de contemplar al gran Mestre com un dels impulsors del corrent historicista, ja que en els darrers anys l’hem de recordar també pel Concert d’Any Nou amb la Filharmònica de Viena o la interpretació de La Creació de Haydn, amb uns resultats sonors impressionants i amb una tensió expressiva increïble.
