El proper dijous 8 de juliol aquest dos germans presentaran a l’Ateneu Caixa Laietana el seu treball En procés: una visió del muntatge de les Santes. Marc i Javi Miguélez són germans bessons que comparteixen la professió de fotògrafs i que entre els dos són propietaris de l’estudi Foto Espai. A més a més, una vegada a l’any intenten realitzar petites exposicions. En motiu de la propera inauguració i per conèixer més sobre el seu treball hem volgut parlar amb ells.
El Tot Mataró: D’on va sorgir la idea de plantejar l’exposició com un back stage de Les Santes?
Marc Miguélez:Va sorgir perquè és una manera de mostrar un aspecte més social de les festes. Estem acostumats a anar a un acte, veure la festa, passar-t’ho bé… però darrere d’això hi ha molta gent, molts voluntaris,… i sempre tens aquesta curiositat per saber com funciona.
Javi Miguélez:Primerament la curiositat: saber què hi ha al darrere de Les Santes, com es mou, que s’ha de fer, com es prepara això, com es coordina, quina seguretat hi ha,…? I després el tema dels treballadors, que ja és com una obsessió per nosaltres.
Marc:De tota manera, en tots els anys que s’han fet Santes, ningú no s’havia parat mai a pensar en aquest tema, i també ens agradava la novetat.
L’homenatge al treballador que comenteu, és una reivindicació pròpia?
Javi:Doncs una mica. Sense voler glorificar a ningú, simplement explicar la seva feina i que aparegui en la història de Les Santes perquè n’és una part important.
Marc:Suposo que també teníem la idea del treballador per context social. Mataró és una ciutat obrera, és el que estem vivint constantment.
Quan vàreu rebre l’encàrrec de l’exposició?
Marc:Més o menys un mes abans de Les Santes 2003.
Així que no vàreu tenir molt de temps per preparar l’exposició.
Javi: No, però nosaltres ja havíem presentat el pre-projecte, pel que la manera de com enfocar la visió de les festes ja l’havíem decidit. El que passa és que en un primer moment s’ens va dir que no, encara que finalment hem estat els responsables. Però això ens va treure temps per poder retratar altres coses que no es podran veure en l’exposició. Per exemple, hauria estat maco treure a l’artista quan fa el cartell, petites coses com les reunions de les comissions,… que no han pogut estar perquè s’ha de tenir en compte que Les Santes, un cop s’acaben, després de l’agost ja tornen a posar-se en marxa, i per tant, un mes abans ja no era possible retratar-les.
I la idea del pre-projecte, com va sorgir?
Marc:D’una manera molt natural. Pensant que podíem fer se’ns va acudir fotografiar com es muntaven les festes.
Javi:D’altra banda, té un valor documental bastant maco. Fotografies que amb el temps van guanyant perquè expliquen molt. Amb una foto pots dir, els focus eren d’aquesta manera, els escenaris es muntaven d’aquella altra,… Ara ho trobem tot molt normal, però d’aquí a 50 anys a la gent li sorprendrà. Es com quan ara veiem les imatges de la Barcelona de principis de s.XX i ens fa gràcia veure la ciutat i la gent.
Perquè en la vostra exposició no surten els conceptes típics com en Robafaves, ni cap figura,…
Javi:En Robafaves només surt en una foto, mig amagat. Fins i tot es podria fer un joc en l’exposició, “On està en Robafaves?”
Marc:No. De fet, en el nostre treball no hem fotografiat Les Santes, el que passa és que estan presents, es veuen. En cap moment hi ha els actes pròpiament dits, ni l’ambient festiu,…Per exemple, trobem fotos de la missa, però no es tracta de la missa en sí, sinó dels moments abans, quan els capellans s’estan canviant. El mateix passa amb la ruixada, no surt la ruixada sinó com la recullen o el moment de les proves.
El fet de ser dos, ha estat una ajuda a l’hora de cobrir tots els actes?
Javi:Sí, perquè hi ha moltes activitats.
Es nota les fotos que són d’un i les que són de l’altre?
JaviAixò ho haurà de dir la gent, és un repte. Hi ha fotos que sí que es nota de qui són. No sé si la gent arribarà a saber quines fotos són d’un i quines les de l’altre, però sí que hi haurà gent que pugui dir que dues fotos són fetes pel mateix. De totes manera ja fa temps que treballem junts, i sobretot quan fem un treball així, intentem tenir una mateixa idea. A més, a l’hora de fer la selecció de fotos per l’exposició hem triat aquelles que guarden més relació.
I seguir el ritme de Les Santes?
Marc:Doncs significa treballar gairebé les 24 hores. Intentes aprofitar hores mortes per descansar. Seguíem un ritme continu de treball per poder estar allà en les hores previes als actes, que es duia a terme els muntatges. Però a més, moltes vegades et diuen que començaran a les 5 i fins a les 8 no arriben, per tant són hores que perds. Nosaltres anàvem amb un planning però al final sempre se’t desmunta. Has d' anar improvisant i descansar quan trobes una estoneta. Però tot i això, hem d’agraïr les col·laboracions, especialment al sector d’esports, que es van comprometre molt i malgrat la feina que tenien sempre pensaven en nosaltres i en passar-nos la informació que necessitàvem.
Una de les vostres fotos en la qual apareixen els morters de la platja, recorda a les imatges de l’exposició de l’any passat, la de Conxi Duro. Ella també va fer un retrat de les altres Santes.
Marc: Sí, va ser una exposició molt maca, unes fotos molt maques. Ella va fer una visió molt més artística que nosaltres, molt més plàstica.
Javi:Nosaltres hem volgut fer un reportatge, mostrar coses, això sí, cuidant la imatge, però sense una finalitat artística. Una altra diferència és que ens hem centrar més en la gent, no crec que hi hagi gaires fotografies on no hi surti gent.
Unes Santes més humanes?
Javi:Sí, hi ha moltes fotos que són de detall que finalment hem decidit no incloure-les en l’exposició perquè l’hem volgut centrar en la gent. Aquest material l’hem aprofitat com material gràfic pel tríptic.
Com heu fet la tria per muntar l’exposició?
Marc:L’exposició està organitzada per grups. Hi ha una zona de retrats, després hi ha esports, teatre, protecció,… En lloc de fer una organització cronològica ho hem fet per temàtiques. Es podrà veure una mica de tot, des de la gent que porta els capgrossos fins al mestre organista. Són temàtiques molt diferents però les dues les trobarem a la paret de retrats. Del teatre es poden veure els assajos generals i el muntatge del escenaris. Després hi ha una zona que ben bé no entra dintre del grup, són fotografies de nens. No té res a veure amb el reportatge de Santes, però l’hem inclós perquè a l’exposició hi ha una zona amb taules i puzzles per a ells de fotografies també de Les Santes però que no han entrat a l’exposició, volem que sigui una mica pedagògic. Així també ho volem fer una mica més divertit per a ells, que anar al museu no sigui una cosa aburrida.
L’espai infantil també va ser idea vostra?
Javi: Sí. Nosaltres teníem varies idees per desenvolupar. A partir d’aquí només vam seguir amb les que resultaven més viables, les que més ens agradaven, les que ens deixaven,… Així, entretenim al nens i oferim que mentre els pares donen una volta per l’exposició ells també tinguin un espai propi on puguin jugar o vegin fotos on ells es trobin més reflexats. A més, l’espai del qual disposem és molt ampli i ens permet fer-ho.
De les idees que us van sorgir en un inici, les heu pogut fer totes o hi havia alguna que us fes especial il·lusió i no ha pogut ser?
Javi:A l’exposició, ens hauria agradat crear una escenografia acord amb l’esperit de les fotografies i amb el nom, En procés. Però era una idea molt difícil de realitzar si volíem que quedés veritablement bé, i al final vam haver de deixar-la
Una altra novetat és que heu introduït el concepte de fotografia digital
Marc:Una dada interessant és que bastantes d’aquestes fotos estan fetes ja amb càmeres digitals. Això suposa una novetat perquè fins ara sempre es treballava amb negatius. Nosaltres tenim una part en negatius, però també una altra que introdueix la tècnica de la fotografia digital, que també és interessant perquè és una mostra de com estan els temps. Pel que fa a la qualitat no hi ha grans diferències entre les fotografies fetes amb una tècnica o amb l’altre. Ho hem notat principalment en la feina que porten, la fotografia digital ens dóna molt més de treball perquè la manipulem nosaltres, no tens un laboratori darrera. Una altra diferència és la textura, el gra… També permet realitzar moltes més fotografies. A més en la fotografia convencional treballar amb poca llum és més difícil i nosaltres normalment treballem amb llum natural, el flaix no ens acaba de convèncer.
Quantes fotografies heu fet
Marc:Doncs no les hem contat, però al voltant de 1000. Després, la feina de selecció és decisiva per l’èxit de l’exposició. Però és necessari fer un nombre considerable de fotos ja que moltes no surten com tu esperaves, la gent surt malament, algú passa pel mig,… A més, les imatges les has de buscar. El mite que per aconseguir una bona imatge, arribes, mires, i la fas, no funciona així. El procés és més complicat. Tu fas aquesta foto i penses i si fes això de tal manera, i així vas canviant fins que surt la foto que buscaves.
Vosaltres, amb el vostre estudi esteu molt acostumats a fer fotografia publicitària,… Heu canviat la manera de treballar per afrontar aquest projecte?
Javi:Es diferent, amb la fotografia publicitària ets tu qui crea la imatge. Però el que sí que hem mantingut és el color, la força de la imatge,… I de la fotografia d’espectacles també hem conservat la filosofia de captar el moment.
Marc:El treball reflexa molt la nostra marca.
Va haver-hi una exposició de trencament que va ser la de Marc Duran que va fer el moviment de Les Santes, després la Conxi Duro que va ensenyar cares ocultes de les festes i aquí també ensenyeu una altra cara, però més humana. Creieu que aquesta exposició agradarà?
Marc:És difícil de saber, però jo crec que sí. Són fotos divertides, de temes divertits. No hi ha una pretensió molt gran. És reportatge, una mica amb la nostra mirada. Jo crec que sí. No té perquè no agradar, encara que només sigui per curiositat, per descobrir com es fan les coses.
Què diríeu als mataronins que no han visitat mai les exposicions fotogràfiques de Les Santes perquè s’animin aquest any i vagin a veure la vostra obra?
Marc:Què és una exposició divertida, que després de veure-la et quedarà la sensació d’haver passat una bona estona. No és una sensació de sortir d’una galeria o d’un museu i pensar que no saps que és el que has vist. Sinó tot al contrari, és molt accessible, comprensible, són fotos que s’entenen ràpidament.
I ja per últim, creieu que estan molt fotografiades ja Les Santes?
Javi:Jo crec que sí. Ben bé no sé si ho estan molt ho poc, però la típica imatge del correfoc és quelcom que ja tenim tots. El que succeeix és que en una festa sempre passen coses, és a dir, com a reportatge sempre trobaràs noves situacions per captar. El que passa amb en Robafaves, és que un cop fotografiat, pots tenir un ventall ampli, però no infinit. La gent sí que és infinita, pots fotografiar cada any gent, i cada any treuràs coses diferents.
