L’Ateneu de la Fundació Iluro presenta, del 17 de març al 24 d’abril, l’exposició “Auto…” de l’artista Antoni Luis Planas. Aquesta mostra és una retrospectiva de l’obra de l’autor.
Antoni Luis, amb motiu del seu setantè aniversari, ens fa partícips del seu treball pictòric des dels seus inicis fins a l’actualitat. El material exposat és una representació d’un llarg recorregut productiu amb obres properes al cubisme, expressionisme, fauvisme, puntillisme, simbolisme, etc.)
Hi ha també nombroses tècniques com són: l’acrílic, aquarel·la, ceres, el dibuix a llapis, el disseny, la il·lustració gràfica, l’oli, el pastel, la ploma, i l’escultura. També és ampli el ventall de temàtiques conreades com poden ser la figura, les marines, les natures mortes, el paisatge rural o urbà, etc.
Antoni Luis ha estat i és un dels abanderats de la lluita artística mataronina. En temps difícils sempre ha reivindicat l’aposta per la plàstica de la nostra ciutat. No és només la tasca com a president de l’Associació Sant Lluc per l’Art sinó la feina feta com a gestor, programador i promotor de l’art mataroní i maresmenc.
Poso en dubte el concepte Auto, potser l’autor entreveu que o un mateix es fa les coses o poc està per la labor una ciutat i una administració municipal que sovint gira l’esquena als seus artistes. Sigui com sigui, és lloable i senyorial que els beneficis generats per la venda de les seves obres vagin destinats a Càritas. Només per aquest motiu hom es treu el barret.
La nostra ciutat i els nostres ciutadans si per una cosa es caracteritzen, és per la gran dosi de solidaritat en molts moments. En aquest cas l’art és l’eina i l’Antoni Luis el motor d’aquesta iniciativa.
Elie Wiesel, escriptor nord-americà d’origen romanès, un cop digué: "Aquest és el deure de la nostra generació en entrar al segle XXI: la solidaritat amb els febles, els perseguits, els abandonats, els malalts i els desesperats". Això expressat pel desig de donar un sentit noble i humanitzador a una comunitat en la qual tots els membres es defineixin a si mateixos, no per la seva pròpia identitat, sinó per la dels altres.
