El proppassat 14 de novembre es va inaugurar, a l’Ateneu de la Fundació Iluro, l’exposició Marta Duran. Intensitats i densitats. 35 anys de pintura. La mateixa es podrà visitar fins al 10 de gener de 2016.
Valorar la trajectòria pictòrica i artística de la Marta Duran és tenir clar que el seu ha estat un camí d’experimentacions, de creativitat i passió pel món de l’art.
És la mestra que posa en pràctica els seus coneixements, que els transmet, que ens els fa sentir nostres. A cada passa ens deixa clar el domini de la tècnica, del color, de la llum, de la composició, etc.
Però amb això és, simplement, una pintura nua. Necessita quelcom més: sensacions, sentiments, emocions, instants, moments; elements que la Marta no descuida en les seves obres.
Jardins, marines o paisatges urbans ens mostren una pintura vitalista, propera i engrescadora. Hi ha un cant a la vida, a continuar lluitant pas a pas, a il·lusionar-nos.
La Marta, personatge inquiet, no ha volgut mai tancar el seu periple pel món de l’art. La redescoberta de nous elements, de noves visions i de noves interpretacions fa del seu fer, un fer en evolució constant.
Els paisatges prenyats de flors ens mostren una pintura que no estalvia en detalls, en interioritats, en plaer per als sentits. Jardins, fonts, botànica, tant se val, no escatima en fer-nos partícips del que percep, veu i sent.
Cadascun dels seus olis esdevé un homenatge a la història de l’art, no per això la Marta està subjecta a etiquetes. Seria molt fàcil de dir que és impressionista o postimpressionista, o que ara es mou cap a l’abstracció. Defuig de les imitacions, per ser genuïna, per ser simplement la Marta Duran.
En aquest itinerari de més de 35 anys l’aprenent ha acabat creant escola. Els seus olis dolços, explosió de llum i color en estat pur, ens han servit per veure com es forja o quin és el pas de pintora a artista, la Marta Duran hi ha arribat amb pas ferm.
Què valorem, doncs, de la Marta Duran? Un treball que ha estat i és lliure, que ha anat de menys a més i continua creixent, una obra plena de delicadesa, de sensibilitat, de poesia.
I què més en podem dir? Que la seva pintura és càlida, que reneix constantment, afany de superació o innatesa artística, cada una de les seves teles esdevé una lliçó per als sentits.
