La Fundació Iluro, -antiga Fundació Caixa Laietana-, presenta del 12 de setembre al 3 de novembre la Col·lectiva Sant Lluc 2013. Una vuitantena d’obres que ocupen la planta baixa de l’edifici.
El Sant Lluc esdevé la festa en majúscules dels artistes mataronins i maresmencs. No tots hi són o hi volen ser representats. Sí que és veritat que aquesta mostra es converteix en un aparador de la seva obra. Si a aquest producte cultural hi sumem que per cada artista hi ve, com a mínim, una mitja de deu persones entre familiars, coneguts, amics, amants de l’art o curiosos, l’èxit de públic està assegurat.
No és ni de bon tros una exposició d’alta qualitat artística. És una col·lectiva d’artistes on hi ha diferents nivells: artistes consagrats, cada cop menys; artistes novells, cada cop menys i artistes amateurs, cada cop més.
Aquest ampli ventall serveix per donar oportunitats de presentar obra d’artistes que en un circuit més comercial o més rigorós no hi tindrien cabuda. Potser és una de les virtuts del Sant Lluc.
De possibles canvis o fórmula màgica en el seu format n’hem parlat en altres columnes. És complexa i complicada, ja hi ha un premi Torres García si volem nivell.
Potser s’han de proposar retocs o canvis perquè no perdi interès. Moltes vegades dóna la sensació de déjà vu, com si allò que veiem ja ho haguéssim viscut en l’edició anterior de la mateixa.
Finalment agrair a l’Associació Sant Lluc per l’Art el detall del record a l’estimat Santi Estrany. Veurem si Mataró com a ciutat estarà a l’altura del reconeixement que es mereix.
