Una de les grans prioritats dels governs i el món globalitzat del segle XXI ha de ser la sostenibilitat. Els models de creació, implementació i gestió de projectes s’han de regir per aquests criteris.
En una terra cada cop més industrialitzada, mercantilitzada i amb una forta ocupació del sòl, és imprescindible fer un punt i apart a polítiques ferotges, agressives i excessivament especuladores amb l’entorn natural.
Veient aquests dies la construcció del Centre d’Atenció Primària de la Ronda Prim em ve al cap que els nostres edificis també hauran de ser sostenibles.
En un clima com el nostre, el mediterrani, on el canvi climàtic està deixant petjada, es pinta un edifici de blanc. Aquest color, ja utilitzat en altres contrades del nostre mar ajuda a minimitzar els efectes de calor dels rajos del sol.
Per un altre costat, les petites obertures o finestres poden evitar la sobreutilització d’aparells de climatització tant a l’estiu com a l’hivern. Els nostres avantpassats de l’època del Romànic ja empraven aquesta tècnica constructiva.
Continuem però amb les mateixes arquitectures racionals, funcionals, equilibrades, harmòniques però poc estètiques heretades de l’arquitectura clàssica grecoromana però també molt properes a Le Corbusier.
Potser és preferible tenir un bon estalvi energètic a fer més bell l’edifici. Potser és preferible la funció a la forma. Potser és preferible un color com el blanc que s’integra en el concepte de mediterraneïtat a altres colors. Potser...
