Roger Estrany

Àlvar Sàez i Puig. Historiador de l'Art.

La nissaga dels Estrany sembla no tenir límits. Ben coneguts en el món artístic i cultural mataroní ens vénen al cap els noms de Rafael i Santiago Estrany. Ara, però, és el torn d’un nebot d’en Santi, en Roger Estrany.Des del 26 d’abril i fins el 20 de maig exposa a l’Àrea Cultural Oriol de Santa Coloma de Gramenet. Una exposició de pintures que no ens deixarà indiferents. Artista amb gran sensibilitat en la pinzellada, en les llums i ombres que projecta sobre els personatges representats així com la mirada, quasi psicològica dels mateixos.

 

 

Exquisit en la representació de la figura femenina, en aquestes madones o mares de Déu que ja en Rafael Estrany pintava amb tanta mestria i delicadesa. En Roger és capaç de treballar el cantó més expressionista d’aquestes noves Venus del segle XXI.En el color és un artista atrevit, referents en la seva obra són Matisse, Modigliani, Vermeer, Munch i tants altres que han escrit pàgines d’or en la història de l’art mundial. Conèixer els mestres per treure’n el millor és una premissa en la seva obra.No hem de deixar de banda la clara influència de l’expressionisme alemany, grups com Die Brücke (El Pont), Der Blau Reiter (El Genet Blau), o noms com Kirchner, Bleyl, Heckel, Schmidt-Rottluff, Nolde, Van Dongen, Wassily Kandinsky, Franz Marc, Paul Klee, etc., estan dins l’agenda creativa d’Estrany.La seva filosofia està clarament lligada a aquest moviment alemany de principis del segle XX que cercava per damunt de tot la recerca de l’espontaneïtat en l’art creatiu: el més important és la idea, el valor intern de les coses, el mateix que cerca Roger Estrany en els seus quadres.