Ja sabem que cada any el cartell de les Santes és font de polèmica. Tothom s’atreveix a dir la seva, tothom hi entén. Aquest any no podia ser menys amb la presentació del cartell de les Santes 2010, per part de l’artista mataroní Dani Montlleó.Sobre gustos no hi ha res escrit, el que per a un pot ser una obra d’art per a un altre pot ser una presa de pèl. Això és el que succeeix aquest any amb el cartell de les Santes. Hi ha opinions de totes menes.
L’altre punt que es posa en solfa és si esdevé més un producte de màrqueting o disseny, en definitiva perquè quedi bé quan s’estampi a la samarreta, que no pas un treball artístic.Els dilemes se succeeixen, els punts de vista també. Creatiu en l’aspecte d’un Glòria a les Santes al revés, la idea d’una ciutat que es capgira, el moviment, un personatge anomenat Setnas (Santes al revés); doncs possiblement sí.Si busquem classicisme, ens endinsarem en un pou sense sortida, és un treball més conceptual, més avantguardista, tot i que pot o no agradar. El senyor Montlleó, sense adonar-se, ha donat un pas que conjumina per damunt de tot idees, conceptes, potser amb certa relació amb el món del còmic, de la publicitat o d’un disseny minimalista en el que el poc esdevé el molt.Totes les icones tenen una simbologia, un rerefons, un perquè. Les d’en Dani Montlleó també, no s’allunya d’una pintura romànica, potser en aquesta última estem més avesats al seu significat per què tenim una tradició cristiana per mig. Si hi posem fil i agulla estem més preparats del que ens pensem per entendre les noves propostes artístiques del segle XXI.
