Primer de tot felicitar-vos per la gran actuació en el concurs de Tarragona. Realment us esperàveu aconseguir aquest tercer lloc?
X. Castellví: D’esperances sempre n’hi han, però no ens volíem donar més pressió de la que ja es té. Sabíem que les dues colles que podien quedar en tercera posició, que eren les Joves de Valls i de Tarragona, amb un bagatge molt important de castells de nou i de gamma extra, no estaven tenint bona temporada, però no ens podíem creure que fallessin en una diada tan important. La de Tarragona és una actuació que es fa cada dos anys, amb més de quinze mil persones a plaça i això motiva a qualsevol colla. Està clar que vam anar a fer la nostra feina, a descarregar els tres castells que portàvem preparats i crec que aquest tercer premi ha estat just per la trajectòria d’aquesta temporada.
Podríem dir que de moment la colla mataronina ha tocat sostre amb aquest 5 de 8 i 3 de 9 amb folre, o podrem veure nous castells ben aviat?
Per aquesta temporada no ho tinc gens clar, tot i que estem preparant el pilar de sis, ja fa dues temporades que l’estem preparant. Crec que per arribar al sostre de la colla, encara ens falten bastants castells per assolir. Aquesta temporada no, però de cara a la temporada que ve, crec que el 4 de 9 amb folre per Les Santes o el 4 de 8 amb l’agulla, que el podrem fer a partir del pilar de sis, són dos castells que si tot va bé podrem portar a plaça.
Sembla que els pilars s’estan resistint una mica als Capgrossos.
Sí, però vaja, el pilar de sis és un castell que hi ha colles que fan castells de nou que no l’han fet, o que fa anys que no el fan. És un castell totalment a part, que necessita assajos gairebé particulars amb la gent que hi puja. Nosaltres estem fent com sempre: sense pressa però sense pausa, mirant a veure si el podem tornar a intentar abans d’acabar la temporada i el podem descarregar.
Quan l’endemà es troba en els diaris grans elogis cap a l’actuació, com ara "En termes relatius, els grans triomfadors van ser els Capgrossos", què pensa?
Home, t’obliga a pensar. Si fa set anys quan vam engegar la colla em diuen que abans d’acabar la primera temporada faríem castells de set tampoc m’ho hauria cregut, la veritat. Si a Mataró no es va crear una colla castellera abans, crec que és que pensàvem que seria molt més difícil. De fet és difícil, ja que hi ha colles que van néixer com nosaltres i encara no han arribat a fer els castells més fàcils de la gamma de vuit.
Cal destacar que érem la tercera colla més jove del concurs, i en canvi vam quedar els tercers per dalt. Crec que s’han donat una seguit de circumstàncies a la comarca, que han permès que des del primer moment hi hagi hagut un important grup de gent que s’ho ha cregut i el projecte de portar una colla al Maresme, i que Mataró i la comarca siguin una zona castellera amb només sis anys. Si tiréssim enrere, estic convençut que no m’ho creuria. Si m’haguessin dit que l’any 2002 descarregaríem el 3 de 9, pensaria que el que m’ho deia està sonat...
Explica’ns una mica les sensacions que van tenir al llarg d’aquesta diada.
Els castells sempre s’han viscut de manera especial a la zona de Tarragona, l’ambient que es viu per aquelles contrades no té res a veure amb el que es viu per aquí. És cert que ara la gent ja hi té més afició i ja hi entén més, però hi ha gent que encara et diu "Aquest castell ja l’heu fet". Però s’han de tornar a fer, s’ha de canviar la canalla o el tronc... ben mirat, si ho comparem amb el futbol, el Barça també juga cada temporada contra els mateixos, però hi han fitxatges, renovacions... Als castells cada vegada s’ha de començar de zero, cada vegada t’has d’enfrontar al repte de fer de nou una construcció de dos o tres minuts. Si a més ho has de fer davant quinze mil persones que paguen entrada i tenien ganes de veure forces castells, imagineu l’ambient que es viu en una plaça així. A més, el 5 de 8, i sobretot el 3 de 9, van acabar de la posar la cirereta a un concurs que va estar força disputat pels Castellers de Vilafranca i la Vella de Valls.
Suposo que estan més que satisfets amb la resposta dels que els van acompanyar?
Home i tant. Aquest cop vam reunir més de 400 persones, amb les despeses per part de la colla, i gent de tota la comarca. El gran volum de gent és de Mataró, però tenim gent de Llavaneres, Sant Cebrià, Alella, Premià, Vilassar, Dosrius... No només estem estenent la taca pels barris, sinó que volem que sigui la colla de la comarca. Si volem tenir més alegries hem de tenir molt de suport. Hi havia un sector important de gent que ens venia a veure, per a animar-nos des de la grada, que també és molt important.
Fent un símil amb el futbol, el cap de canalla Mia Castellví va declarar que el que la fita del la Colla era com si un equip modest hagués arribat a la Champions League. Seguint amb la comparació, si fos un entrenador qui seria?
Això és més difícil de comentar, potser un entrenador com en Víctor Fernández, que estava al Celta i ara el Betis... Crec que el més important es fer creure a quatre-centes persones o més, perquè hi ha gent que ha passat per la colla i esperem que tornin. Això de fer castells és una cosa que si la treballes seriosament segur que ens ho passem molt bé. Aquests dies els hi preguntava als castellers quin era el segon dia més feliç de la seva vida, i tinc claríssim que el dia més feliç de la nostra vida, a banda dels que han tingut nens o s’han casat, va ser el quedar tercers al concurs de Tarragona, amb l’ambient que es va viure.
Entrevista realitzada per Martí Comas i Àlex Gomà al "Qui s'han cregut que som". Ràdio Argentona (104.6), dissabtes d'11 a 12.
