La sala d’exposicions Caixa Laietana presenta, del 2 de maig al 10 de maig de 2009, l’exposició dedicada a l’artista Antoni Lleonart.Si hi ha un gènere que caracteritza especialment la pintura catalana moderna aquest és el paisatgisme inscrit entre 1860 i 1936. En tot el món occidental, en el segle XIX, el paisatgisme pictòric viu un renaixement espectacular seguint, sense cap mena de dubte, l’interès per la natura, i pel propi país que propicià el Romanticisme.A Catalunya aquest protagonisme del paisatge en la pintura és més fort i, en l’època modernista i noucentista el paisatge pintat continua amb un paper preponderant, més tard els anomenats postnoucentistes de la generació de 1917 també el conreen.Lluís Rigalt, Martí Alsina, Modest Urgell, Joaquim Vayreda, Melcior Domenge, el propi Marià Fortuny, Joan Roig Soler, etc., són noms il·lustres d’aquest tipus de temàtica. Escoles com la d’Olot o la Luminista de Sitges crearen una tendència a seguir.El paisatgisme, durant i després de l’època de la dictadura Espanyola s’ha continuat treballant. El nostre país ha tingut i té bons artistes d’aquest gènere. Antoni Lleonart (Mataró, 1944) treballa tècnicament i acadèmica el paisatge. La seva plàstica de pinzellada esfilagarsada esdevé “dura” en alguns moments. Hi ha clares influències de l’impressionisme de finals del segle XIX i també de la tradició dels paisatgistes anglesos del s. XVIII. Aquesta combinació pot o no agradar, tot i que els llocs pintats com poden ser paisatges de Líbia, Capadòcia, Egipte, França, Almeria, Lanzarote, Olite, Santes Creus, Borgunyà, etc., els coneix a la perfecció. Antoni Lleonart
La sala d’exposicions Caixa Laietana presenta, del 2 de maig al 10 de maig de 2009, l’exposició dedicada a l’artista Antoni Lleonart.
La sala d’exposicions Caixa Laietana presenta, del 2 de maig al 10 de maig de 2009, l’exposició dedicada a l’artista Antoni Lleonart.Si hi ha un gènere que caracteritza especialment la pintura catalana moderna aquest és el paisatgisme inscrit entre 1860 i 1936. En tot el món occidental, en el segle XIX, el paisatgisme pictòric viu un renaixement espectacular seguint, sense cap mena de dubte, l’interès per la natura, i pel propi país que propicià el Romanticisme.A Catalunya aquest protagonisme del paisatge en la pintura és més fort i, en l’època modernista i noucentista el paisatge pintat continua amb un paper preponderant, més tard els anomenats postnoucentistes de la generació de 1917 també el conreen.Lluís Rigalt, Martí Alsina, Modest Urgell, Joaquim Vayreda, Melcior Domenge, el propi Marià Fortuny, Joan Roig Soler, etc., són noms il·lustres d’aquest tipus de temàtica. Escoles com la d’Olot o la Luminista de Sitges crearen una tendència a seguir.El paisatgisme, durant i després de l’època de la dictadura Espanyola s’ha continuat treballant. El nostre país ha tingut i té bons artistes d’aquest gènere. Antoni Lleonart (Mataró, 1944) treballa tècnicament i acadèmica el paisatge. La seva plàstica de pinzellada esfilagarsada esdevé “dura” en alguns moments. Hi ha clares influències de l’impressionisme de finals del segle XIX i també de la tradició dels paisatgistes anglesos del s. XVIII. Aquesta combinació pot o no agradar, tot i que els llocs pintats com poden ser paisatges de Líbia, Capadòcia, Egipte, França, Almeria, Lanzarote, Olite, Santes Creus, Borgunyà, etc., els coneix a la perfecció. 
