El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres presenta en la sala polivalent, del 3 d’abril al 3 de maig de 2009, l’exposició de caire històric, La maternitat d’Elna.Una de les lacres, del conflicte de la Guerra Civil espanyola, va ser la quantitat de refugiats que hagueren de marxar del nostre país. Molts d’ells d’ideologia republicana. El 26 de gener de 1939, Barcelona cau en mans de les tropes franquistes. La guerra arriba a la seva fi i s’inicia l’exili. La majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès en els malnomenats “camps d’acolliment”, veritables camps de concentració, sense cap condició sanitària, vigilats per tropes senegaleses.El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la duresa de l’exili penalitats humanes. Tot i així la vida continuava i nombroses dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en les cavallerisses de Perpinyà.Com és de suposar la mortalitat en aquests casos, sense cap tipus d’ajuda mèdica, sanitària i higiènica, era elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, sinó, tots dos.Davant aquesta situació apareix en escena Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà. Va organitzar en una residència campestre de la vila rossellonesa d’Elna una maternitat on atendre les parteres i els seus fills.
Si bé la major part dels 597 infants nascuts a la maternitat suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades de l’exili des de Catalunya, entre el 1939 i 1944, hi van néixer també infants jueus i d’altres procedències.
