Fundación Tony Manero: "Hi ha més febre disco del que la gent es pensa"

Hores abans de l'actuació de Fundación Tony Manero el passat divendres al Clap, portalmataro.com vam poder entrevistar els artistes d'aquest grup barceloní. Va ser Deliciosa Smith, el baixista, qui en nom de tot el grup va respondre a les nostres preguntes.
Aquí en teniu el resultat:

PortalMataró- La Fundación Tony Manero sou un peix estrany dins la música del país i potser per la vostra originalitat heu tingut molt èxit.
FTM- No és que nosaltres siguem originals, potser la originalitat està en el format de banda que presentem nosaltres i el tipus de l’espectacle.. En el nostre país la gent no està acostumada a veure bandes potents amb secció de metall, amb deu músics, amb dinamisme a l’escenari, un format tipus show a l’estil de grans bandes, en això potser sí que som originals.

Us definiu com una associació que rehabilita els malalts de la música disco. Hi ha molt malalts?
FTM- De moment n’hi ha uns 65.000 que són les còpies que portem venudes del nostre disc. Nosaltres intentem reivindicar que els disco-adicte, la persona que li agrada aquesta música no és cap malalt, ni cap cosa estranya. Volem recuperar la bona música que es feia als 70 aplicant-la al segle XXI, però volem vèncer tòpics sobre la nostra música que no és casposa ni antiga, volem que la gent pugui anar amb pantalons acampanats pel món, reivindiquem el dret a elegir.

Llavors l’estètica dels setanta no és hortera ni està passada?
FTM- Al contrari, és una estètica totalment futurista. Cal fixar-se en què als setanta el futur era els 2001, el canvi de mil.leni es veia com el futur. Aquella era una estètica futurista que portada a l’actualitat continua molt vigent, i si no, només cal anar a una botiga de moda.

Vosaltres vau començar versionant temes comercials i discotequeros dels anys setanta i més tard vau començar a compondre temes propis. El pas va ser molt dur?
FTM- No, és part de la nostra incontinència creativa. Després de quatre anys versionant, vam apendre molt del gènere, i va ser relativament fàcil fer temes propis.

Com us tractaven al principi?
FTM- Com a marcians. Però abans de començar la banda ja ens coneixíem i per tant teníem contactes, clar que per començar vam haver de versionar temes de Boney-M per exemple però sempre respectant el culte als setanta.

El disc gravat a bikini, el combtabilitzeu com a vostre?
FTM- El comptabilitzem com a currículum vitae però no a nivell comercial perquè va ser editat quasi exclusivament per al grupet de gent assidus als nostres concerts de Bikini cada dijous, així, de forma molt acurada i quasi de luxe, com a soucenir, de manera poc comercial.

Com serà el concert d’avui al Clap?
FTM- Conceptualment serà, passat, present futur. Començarem tocant cançons del nostres orígens a bikini, continuarem amb cançons del disc looking for la fiesta, farem alguna versió i acabarem avançant algunes cançons del pròxim disc.

Com valoreu el Clap de Mataró?
FTM- El Clap de Mataró el valorem com una sala amb l’aforament ideal i de condicions molt dignes per el que hi ha a escala nacional i fins internacional. És molt difícil trobar una sala on puguis descarregar desde el carrer, on hi pugui arribar un autocar com el nostre, que tingui un camerino amb dutxes... És una sala situada en una ciutat amb molta vida, una gran sala.

I els més multitudinaris?
FTM- Són una cosa totalment diferent, tenen el seu morbo, però en grans pavellons potser es perden matisos de la nostra música que està més pensada per a un format de club.

El pròxim disc per quan? Ens en podeu dir alguna particularitat, el títol?
FTM- Si no passa quelcom inesperat sortirà el setembre, però el títol és com el vestit de la núvia, que no es pot veure fins el darrer moment.

El pròxim disc serà el de la confirmació. Creieu realment que hi ha febre disco i Fundación Tony Manero per anys?
FTM- Nosaltres tenim corda per estona i continuarem mentre el públic ens accepti, hi ha més febre disco del que la gent es pensa. La gent potser està cansada de les formacions de quartet, quintent del últims deu anys. Pot haver-hi Eurovisión, Operación triunfo o Sonia i Selena, però hi ha febre disco per anys, segur.

Cugat Comas// Freqüència Iluro