...Lluís Bassat

La premsa ha comunicat, aquests dies, la renúncia de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres al projecte del futur museu d’art contemporani del publicista Lluís Bassat. S’ha justificat dita decisió dient que hi havia altres prioritats en matèria d’equipaments.És ben conegut l’interès d’alguns ajuntaments per albergar la important col·lecció de Lluís Bassat. L’oferta, però, arriba de nou a Mataró. Bassat veuria amb bons ulls que la nostra ciutat acollís les seves obres.És, doncs, una bona oportunitat per dotar Mataró d’un centre d’art contemporani seriós, tot i que les passes no s’han de fer a qualsevol preu. Aquest nou museu hauria de ser un referent arquitectònic per a la nostra ciutat i a més hauria de resoldre les expectatives del propi contingut.El capítol de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, digne d’un relat quixotesc, no s’hauria de repetir en aquest altre front. Mataró ha de mirar endavant en matèria patrimonial, i ho ha de fer amb rigor. No s’hi val a badar.Un edifici modern, d’arquitectura innovadora, faria front als requeriments que necessita una col·lecció d’art contemporani, el continent s’adaptaria al contingut. Una icona per a Mataró, un referent ple de vida, amb una programació expositiva i d’activitats que fos propera als ciutadans i futurs visitants.Potser és el moment de fer un gir important en matèria cultural, i de dotar la capital del Maresme, d’un eix cultural i artístic viu, potent, amb expectatives, engrescant a la gent. Un bon tret de sortida seria poder comptar amb la col·lecció de Lluís Bassat.