"El manuscrito nazi’", de Juan Martorell

Víctor González - Estudiant de Filologia Hispànica (UB). Blogger de l’espai literari 'Liures de Lectura'.

Blocs, lliures de lectura-el manuscrito nazi-juan martorell

Imagina't que hi hagués algú, avui, que pogués explicar-te com la plana major del nazisme celebrava les seves reunions espiritistes; com es movia en el dia a dia Himmler...


Com es va forjar el partit nazi o com es va comportar Hitler en la seva crescuda i posterior caiguda. Imagina que tot això t'ho poguessin explicar de primera mà.

Si creus que no podries evitar llegir aquest document haig de dir-te que aquest és el teu llibre. Val, potser el testimoni no és real, potser només t'estic parlant d'una novel·la que ha escrit Juan Martorell, però diga’m: què és real? Hi ha un llibre que aconsegueix fer callar aquest neguit que potser has sentit néixer mentre et parlava de la possibilitat d'un llibre així. Per què no aprofitar-ho? Avui parlo d'‘El manuscrito nazi’, l'última novel·la de Juan Martorell i que ha publicat al juny Espasa.

Des d'un principi ens trobem amb Nicole Pascal i Jean, matrimoni que ja ha protagonitzat altres novel·les de Juan Martorell. En aquest cas, la trobada amb una ploma molt especial serà el tret de sortida d'una reculada a la Història que resultarà, segur, entretinguda, de lectura àgil i, almenys per a mi, profitosa.

M'agrada la Història que no escriuen els vencedors i imagino que qui llegeixi això també serà algú interessat o interessada en ella; sentir què han d'explicar les esquerdes del discurs oficial, desempolsar secrets, siguin ficticis o no. Al final, la veritat serà el que tu creguis que és la veritat. I la meva veritat sempre va entre solapes.

Nicole i Jean estrenyeran la seva relació investigant sobre l'estrany succés que ha provocat en Nicole la ploma Montblanc. D'aquí es trobaran amb la fidel i encantadora Helga La Fontaine, algú que, misteriosament, ja els esperava. Aquesta els donarà un manuscrit que encendrà en ells la flama de la curiositat, flama que no podran apagar fins a la resolució total de la història.
A partir d'aquest moment, les aventures del matrimoni s'intercalaran amb la història de qui s'amaga sota el nom de Jean La Fontaine, l'autor d'aquest manuscrit, un antic capitost nazi que es va alternar amb les figures principals del moment, participant, per causes que deixaré al descobriment del lector, en les reunions espirites que aquests practicaven assíduament amb l'objectiu de connectar amb els avantpassats de la seva raça per rebre d'aquests les indicacions a seguir del partit.

Ell serà peça clau en aquestes reunions i ho explicarà tot en un manuscrit que portarà de cap al matrimoni investigador. Des dels inicis de la marxa del nazisme, amb Hitler reclutant cada vegada a més gent en els seus discursos, fins al punt àlgid del partit, tot envoltat sempre d'un aura de misteri que es desprendrà de la narració de Jean La Fontaine.
Qui s'amaga sota aquest nom, quins nobles esperits apareixien en aquestes reunions o què va passar amb els grans noms del nazisme després de la caiguda d'aquest són curiositats que Martorell aconsegueix aguantar en la novel·la amb aquest mestratge tan exigit en la novel·la policíaca en la qual s'entona que el detectiu mai pot saber més que el lector.
Una de les claus de ‘El manuscrito nazi’ és l'avenç en la recerca de la mà i al mateix temps que la parella, unida sempre en la seva lectura del manuscrit, amb l'ombra sempre al voltant d'alguna cosa o algú que els espia.

‘El manuscrito nazi’ és una novel·la carregada d'oralitat amb la capacitat de tenir pàgines que sembla que es passin soles per la velocitat a la qual et veuràs obligat a llegir. És un llibre que, com he dit, es llegeix ràpid, és un llibre interessant, carregat d'Història i de secrets, aquests que ens fan comprar un llibre, ficar-nos de ple en ell, ser un altre per una estona.

Víctor González

Historiador especialitzat en Història Contemporània i Màster en Comunicació de Moviments Socials, Pau i Conflictes Armarts. Periodista independent centrat en l'Àfrica Central i l'Amèrica Llatina. Col·laborador al diari Gara, Eldiario.es i La Directa.