Julio Cortázar és d’aquells pocs genis que veient qualsevol cosa de les que a ningú ens cridaria l’atenció al nostre dia a dia, pot crear una història.
En aquest cas, va saber agafar les gotes d’aigua provocades per la pluja i retenir-les per sempre al paper, un paper que va transformant-se edició rere edició i que ara es titula, de la mà de Nórdica Libros, ‘Aplastamiento de las gotas’.
Aquest conte breu a més ve acompanyat per les impactants il·lustracions d’Elena Odriozola, que s’erigeix com a coautora del llibre demostrant amb fonaments per què va rebre al 2015 el Premi Nacional d’Il·lustració. En aquest camí de poques pàgines però de moltíssim contingut condensat en poques paraules, som transportats al món mental de Cortázar, aquell que tants viatges ens ha donat. En aquest cas, mirem juntament amb ell les gotes de pluja, les veiem caure, anar soles i en conjunt, les veiem anar-se mentre diem adéu. Dir això pot semblar una simple i avorrida explicació d’un fet senzill, la pluja, però en aquest cas ho explica Cortázar, i qui hagi llegit algun cop quelcom de la seva obra breu, coneixerà de la màgia que desprèn cada línea escrita per l’autor argentí.
‘Aplastamiento de las gotas’ és un viatge ineludible per la poesia que sempre ha banyat la prosa cortazariana. Aquesta breu historia, que forma part de la famosa i aclamada ‘Historias de Cronopios y de Famas’, és un exemple més de la immortalitat d’un art que pot demostrar-se per igual tant a través de la lletra com del dibuix. Llegir a Cortázar mentre es contemplen les il·lustracions d’Odriozola és tant un immens plaer com un càstig, per la brevetat de la seva extensió, perquè dura poc, per veure’ns obligats molt aviat a, com a les gotes del conte, dir a aquest llibre adéu.
