Llegir a Dickinson és sentir-se sempre dins una fosca habitació amb finestra al món. Diuen que va passar part de la seva vida d’una forma semblant, amb una por ingovernable a l’exterior, només capaç de contemplar-ho a través del vidre de la seva habitació.
El que més impacta de tot això és la mestria amb la qual la poeta va aconseguir transmetre aquest sentiment de por i ansietat als seus poemes; alguns d’ells publicats ara per "Libros del Zorro Rojo a" ‘Carta al mundo y otros poemas’.
Dir "Libros del Zorro Rojo" ens fa pensar en dibuix, és inevitable. I aquí no podien faltar. Isabelle Arsenault aconsegueix treure el sentiment que omple els versos de l’americana per impregnar d’ell les seves il·lustracions. Llegim el poema – per cert, traduït fidelment per María Negroni – i patim l’impacte; veiem el dibuix i ens passa el mateix.
Emily Dickinson ens porta amb la seva poesia a un món de pesadesa vist a través d’uns ulls carregats de sensibilitat. Amb els seus versos, dubtem sobre el sentit de la vida, de la possibilitat de l’amor, i fins i tot de l’existència d’una realitat comuna. Perquè una de les coses que més destaca de Dickinson és la capacitat de mostrar un món únic i personal, de saber reflectir com molt pocs l’interior trencat d’una persona hipersensible.
‘Carta al mundo y otros poemas’ és una demostració ineludible de com la poesia – a l’igual que les demés branques de l’art – serveix per exortitzar temors, per indagar en el propi ésser, per saber qui ets o, en tot cas, si ets algú. Una meravella més publicada per "Libros del Zorro Rojo" que barreja de manera inoblidable la poesia intemporal de Dickinson amb els meravellosos dibuixos d’Arsenault.
