A vegades creiem que no, però allò que vivim de petits ens marca per sempre i una clara demostració és aquest llibre. A Alberto Sánchez, coautor del conte, li van dir de petit: «ets un diamant en brut, ets el meu talismà».
D’aquella frase, que potser qui la va pronunciar no va creure que tingués tanta transcendència, sorgeix avui el conte del qual parlem: ‘Mina de diamants’, per Andrés Corral i Alberto Sánchez.
Ple de magnífiques il·lustracions – obra de María Alejandra Jaramillo G. – que faran que el lector es detingui durant uns segons a contemplar-les, ‘Mina de diamants’ és la història d’una pedra “lletja” que ignora el que guarda al seu interior. Com tots els bons contes, no només està dirigit al públic infantil, sinó que té molt per ensenyar també a l’adult. A partir d’aquesta pedra, ens endinsem de la seva mà en un camí de realització vital, de descobriment, d’iniciació. Ens trobarem amb barreres, obstacles i patiment però també amb éssers de llum – com el geni –, amb moments excitants i, com no pot ser d’altra manera, amb un final climàtic i reconfortant.
‘Mina de diamants’ no és un conte de difícil acceptació per part del lector, ja que encara tenir la disfressa infantil amaga una gran ensenyança entorn del treball i la lluita a realitzar per arribar a allò que es vol, o a allò a què s’ha d’arribar a la vida: que no és més que la plena realització d’un mateix. Mitjançant una pedra, vivim com a lectors tot aquest procés, decorat amb unes il·lustracions de molt gran factura, i arribem a descobrir què amagava aquesta al seu interior.
I és que un dels aspectes més importants d’aquest conte és el fet de voler fer-nos veure que l’important és a dins, que mai és tard per deixar de mirar fora i que allò que brilla és especial en un món ple de foscor.
