Començaré pel final per donar una advertència al lector d’aquesta crítica. A l’acabar ‘La vida secreta de los árboles’ t’envaeix tal sentiment de culpabilitat per la impressió del llibre que tens a les mans que no saps si ha valgut la pena o no llegir-ho.
‘La vida secreta de los árboles’ és el més nou de Peter Wohlleben. Amb més de 300.000 exemplars venuts, aquest llibre busca fer comprendre al lector que els arbres senten i pateixen, que són essers pensants i que no estan tan lluny dels animals o de nosaltres mateixos. Wohlleben ens parla en ell, mitjançant capítols curts i un llenguatge molt proper, dels secrets que s’amaguen al bosc, del llenguatge dels arbres i de la seva vida a la que pocs dediquen atenció. Ell els va començar a dedicar la atenció que mereixien treballant com a guarda forestal.
En aquell període de la seva vida, va començar a observar que sota la lentitud d’una vida que s’allarga centenars d’anys, hi ha un moviment quasi imperceptible per als nostres ulls acostumats a la velocitat. Per a qui viu la calma, els arbres tenen molt a dir, i això es demostra a ‘La vida secreta de los árboles’.
La connexió entre ells, el perquè de la seves mortes, la organització dins el bosc, la lluita dels nouvinguts, la funció vital dels fongs, el paper principal de les arrels o la mà destructora de l’home són alguns dels temes que es toquen en aquest interessant llibre que omple de verd les nostres grises consciències. Gràcies a ‘La vida secreta de los árboles’ aprenem com s’avisen entre ells de l’arribada de depredadors, com s’alimenten, com pensen, com senten, com ajuden al company ferit o com afecten positivament al nostre entorn (inclús a la fauna marina).
En definitiva, ‘La vida secreta de los árboles’ és un molt útil instrument amb el que obrir els ulls del lector front una realitat en la que pocs es fixen i que és essencial per al funcionament del nostre entorn. Peter Wohlleben ens ensenya la importància que tenen uns boscos que poc a poc van emmotllant-se als interessos de l’home i amb això desapareixent perquè aquest, l’home, nosaltres mateixos, no es para a estudiar els arbres, a entendre’ls, a comprendre’ls. Ja que, com diu el propi autor al pròleg del llibre: «Només aquell qui coneix els arbres sent el desig de la seva protecció».
