A la foscor d’un bar on l’única llum és la despresa per la inesgotable i brillant cervesa, Carlos Salem és capaç de crear universos, trames, històries que provoquen cares de satisfacció.
Carlos Salem, plantant davant nostre una atmosfera de vida derruïda, aconsegueix transmetre a aquest esperança. Potser no d’una vida millor, però sí, i amb aquest llibre ho demostra, d’una literatura millor.
‘Relatos negros, cerveza rubia’ són vint-i-set relats acompanyats per un pròleg de Jorge Eduardo Benavides, uns ‘Apunts per a una teoria de la cervesa ficció’ i un epíleg del propi autor, en els que la realitat i la ficció es fusionen per oferir al lector històries banyades en alcohol i foscor. Carlos Salem ens submergeix en el viatge d’una ment embriagada que és capaç de crear un seguit d’històries impactants, atraients i molt –molt – recomanables.
El món ficcional de Salem està ple de «majaras» als que no suporta però amb els que es junta, inevitablement. Sota l’àlies de Poe, el creador del gènere cervesa ficció carrega amb nosaltres durant una estona, a l’igual que carrega amb el núvol negre que regenta el bar de Lola. Ens assenta al seu costat, el veiem beure Mahou i no es protegeix amb res més que un drap al cap.
La narrativa de Salem és un conjunt de trets precisos i sonors que deixa cicatrius sense haver notat el cop. Poc a poc, relat a relat, comprenem que hi ha vida més enllà de la nostra rutina, que fins i tot als llocs més foscos hi ha espai per a la creació d’una història. ‘Mi musa de cuatro patas’, ‘Si no contamos a las palomas’ o ‘Acabo de escapar del cielo’ són alguns dels relats que més destaquen dins un llibre que moltes vegades canvia els seus propis papers i sembla, gràcies a la gran càrrega poètica, relats rossos acompanyats pel sabor final d’una cervesa negra.
Salem tanca el llibre amb un epíleg carregat de la genialitat que el caracteritza. Ens ha enverinat, com succeeix al relat de ‘Toditos los feos’. Ens ha enverinat i ho sabem. Perquè yo, personalment, ja he tancat el llibre i me he assabentat que al fer-ho tenia una mà dins la butxaca de la jaqueta. He comptat els llumins i ha sortir par. I això, al món Salem, és un sí.
