‘El viajero de Altruria’ és la joia escrita per l’intel·lectual i aclamat escriptor del segle XIX William Dean Howells i publicada a Espanya recentment per Tropo Editores.
Dins el cercle dels escriptors més brillants de l’època, Dean Howells va acabar confeccionant una novel·la sacsejadora en contra de l’egoisme, de l’afany pel benefici propi i del desinterès social dels florents Estats Units en particular, i de tota nació en general. Molt comparada amb obres com ‘Utopia’ de Tomás Moro o ‘La República’ de Plató, ‘El viajero de Altruria’ és un intent de despertar totalment necessari en aquesta, i en aquella època.
De la mà del narrador Twelvemough, novel·lista americà de classe alta, coneixem al senyor Homos, el viatger, arribat recentment del seu país d’origen. Altruria – lloc utòpic que agafa com a símbol el concepte encunyat per Comte del terme llatí ‘alter’ –, és el país de la igualtat, on no hi ha valor pels diners sinó pel benefici comú, on s’avança agafant la mà de la gent del voltant i no apartant-los, amb força, del camí. Homos arriba a Boston per conèixer els trets característics d’aquella societat amb l’al·licient de l’enamorament ideal que tenen tots amb el seu país d’origen. Cridant constantment l’atenció per les seves maneres – deixant de banda els convencionalismes de classes, atenent a qualsevol ésser humà que es trobi –, el nouvingut acaba provocant inquietud i molta incògnita en tots els reputats ciutadans que composen el cercle de Twelvemough.
Mitjançant preguntes i poques paraules, Homos comença a fer-se una idea d’un país que s’encamina a una catàstrofe que ja van viure els ciutadans d’Altruria. Atònit davant les confessions totalment naturals i fins i tot orgulloses per part dels americans, acaba deixant-se emportar per la germanor i l’acolliment de la gent del poble, amb qui comparteix labors i ajuda en tot el que calgui. Homos coneix aquell avanç desolador de les societats perquè ja el van haver de patir a Altruria. Allà, degut al mateix interès propi que domina Estats Units, van presenciar la caiguda de tota una col·lectivitat i van haver d’aixecar-se sobre la base del bé comú. L’altruisme com única possibilitat de supervivència. Creant inclús malestar a la classe alta per la seva eliminació de barreres socials, Homos serà portat cap a l’interés que els domina i que els fa voler descobrir el que per ells és una impostura: l’existència real d’allò que diuen Altruria. Homos acabarà acceptant parlar del seu país, davant de tota una col·lectivitat barreja de totes les classes i estaments socials. Deixarà de banda les seves incòmodes i persistents preguntes per començar a donar respostes i deixar sense parla i totalment indignats a aquells que no van creure en la possibilitat d’una Altruria, a aquells que no van voler creure-hi.
A través de la sàtira que desprèn l’aparent ingenuïtat d’Homos, Dean Howells és capaç de confeccionar una novel·la que tants anys després segueix completament vigent. ‘El viajero de Altruria’ és una bufetada a tots aquells que accepten com a únic germà a la persona que veuen davant el mirall, que veuen la grandesa a les butxaques plenes, que senten l’èxit només quan han deixat algú sense ell. I això és sempre vigent. De persones a ciutats, de ciutats a països i de països al món. Tots controlats per la inacabable escala vertical on només hi ha espai per a un i que, al cap i a la fi, si es posés en horitzontal, oferiria un espai per a tots. Sense necessitat de pujar, sense necessitat de mirar cap a dalt o cap a baix, sense necessitat de necessitar res.
