«Déu, avui, encara?» Aquesta és la primera qüestió que trobem només parar els ulls a la contraportada d’aquest interessant assaig que ens arriba de la mà de Fragmenta Editorial.
Una sèrie de discursos celebrats entre 2012 i 2014 dividits en set temes – La revelació, La cristologia, El mal, La vida en l’esperit, Silenci, Paraula i Acció – amb les quals intenta donar llum a una de les primeres incògnites i, com es pot veure, també última: Déu.
Javier Melloni, antropòleg, teòleg, fenomenòleg i, sobretot, jesuïta, puja al ‘ring’ amb la finalitat d’exposar la seva idea, de clarificar l’ombra de Déu, l’espectre que tots busquen i que molt pocs, o ningú no troba.
D’altra banda, José Cobo, filòsof i professor, intenta aportar més raó que sentiment a una diatriba amb la qual tots ens hem mullat al llarg de les nostres vides: ¿què o qui és Déu? ¿Déu existeix, és? Un cara a cara entre dues persones amb conviccions diferents, capaces de debatre obertament sobre elles mateixes i coneixedores que hi ha quelcom més fort entre ells dos que les diferències que els separen: una gran amistat.
A ‘Déu sense Déu’ serem duts per la convicció que la nostra existència transcorre envoltada sempre pel silenci de Déu, un silenci que és Déu en si mateix: el rés de Déu; i una altra postura que defensa, la sempre presència de Déu, l’origen d’un jo anhelant d’un nosaltres, un rebre que vol arribar a ser un donar.
Javier Melloni i José Cobo acaben formant una insòlita parella que pel fet mateix de ser-ho carrega el llibre d’excel·lència en afegir un perspectivisme que és essencial en un tema com Déu. Des de dues òptiques totalment diferents però obertes ambdues al dubte i a l’opinió contrària, ‘Déu sense Déu’ es tanca amb la seguretat i la convicció que encara queda molt per saber, per indagar i per preguntar-se; i que aquest camí de recerca i interrogants és l’espurna que ens empeny cap a un camí de realització i saviesa.
‘Déu sense Déu’ és el reflex per escrit de dues ments que s’han forjat a base de preguntes sense respostes. I és, a la vegada, un passeig per la Història i per les Sagrades Escriptures amb parada obligatòria a la seva simbologia i al rerefons del seu contingut.
Però també és un manual de vida amb el qual demostrar que es cregui en el què es cregui, tot va dirigit a un mateix punt: l’abraçada a l’altre, la preocupació pel germà, el trencament amb l’ego i el pas a una totalitat tocada per la gràcia, una gràcia que cadascú pot anomenar com vulgui. Perquè aquesta és la gràcia – mai millor dit – dels debats, de la vida i de les religions, ajudar a créixer, a fer-se, però sempre amb la porta oberta, amb la mà descoberta i disposada a agafar-se amb el diferent. Com s’agafen, durant 168 pàgines, i segur que molt més, Javier Melloni i José Cobo.
