La vida no acaba amb la mort sinó molt abans, quan algú s'adorm, quan algú deixa de despertar-se. Judith Bosch ens porta a ‘Amazonas dormidas’ el drama de la dona ancorada a un esdevenir amb ambientació de prostíbul: és el transcurs d’unes vides marcades per un destí obscur, és una història de dones prostitutes.
Leila, de quinze anys i marcada pel negre de la seva pell a les Illes Canàries, és la filla d’una dona africana que arribà a les Illes cercant un treball embolcallat en paper bonic, però fi. Tant, tan fi, que va despullar-se en tenir-ho entre les mans, mostrant la seva veritat, una veritat que l'obliga a ella també a despullar-se. Leila es trobarà amb la desaparició de la seva mare, l’únic escut d’una nena, que neix amb la visió de què la dona no és més que un objecte de l’home.
En desaparèixer la seva mare, la Leila haurà d’anar viure amb la propietària del prostíbul, Doña Lucía, una dona d’avançada edat que només li transmet por y repulsió. Havent de dormir amb ella i sentint que en somnis la seva pell no està sola, la ment de Leila anirà enfonsant-se a ritme accelerat dins un pou sense fons on la foscor i la penombra són les qui regnen, fent-se també amb la nena.
Descobrirem l’interior trencat de la Leila a través de les converses que té amb Yurena, la seva companya de classe, i amb la Morgana, la nova prostituta d’aquella casa on ella també conviu. Sempre de nit a la vida de Leila, els seus estats d’ànim xocaran pàgina rere pàgina amb el lluent blau d’una illa idíl·lica i envejada, una illa aliena als sentiments de qui la trepitja. Prostitutes amb el seu destí acceptat i amb la picaresca com a ‘mantra’, ànimes humanes donades per complet al costum del fer sense sentir, maduresa a marxes forçades, duresa a cops.
Tot això completa una novel·la que reflecteix perfectament l’ambient desolador del rerefons d’un prostíbul, la realitat de les relacions humanes o la manera de parlar segons la procedència de cadascun dels personatges. Tot decorat amb aportacions intercalades de narradors que parlen directament al lector per dotar d’un perspectivisme peculiar a l’obra, els quals s’avancen i reculen a la història, que saben més que tots i que insinuen per seguir empenyent al lector fins al final de la narració. Unes empentes que, sincerament, no són gens necessàries perquè a ‘Amazonas dormidas’ no falta l’addicció, l’atenció i l’avidesa de lectura.
Una excel·lent novel·la moral que demostra que sempre hi ha sortida, que la distància acostuma a ser la millor medecina, que conformar-se és dir-se adéu a un mateix i que la infantesa està per tastar-la abans que la dolçor a la llengua passi a ser amargor de vida adulta.
