Arriba un dia que, tard o d’hora, ens trobem cara a cara amb la persona de les nostres vides. Des de fora, aquesta persona pot semblar-nos normal, fins i tot com per no avivar el nostre interès en una altra situació. Però la nostra atenció es fixa en ella i, sense saber ben bé el perquè, anem endinsant-nos en aquella persona fins que arriba un moment en el qual ens adonem, en què descobrim que el que té dins és quelcom meravellós i totalment imprescindible per al nostre dia a dia als anys següents.
El mateix succeeix amb la Literatura. A vegades arriba a les nostres mans un llibre el qual ofereix un argument interessant però, potser, no cridaner; amb una bella portada, un títol ben reeixit, però res més que faci que fixem els ulls en ell. És l’error tan comú de guiar-se per la primera impressió.
L’exemple màxim d’aquest tan ocurrent error el presideix el llibre del qual parlarem a continuació: ‘Los ojos del misterio’, de l’escriptora de Ciudad Real: María de las Nieves Fernández.
Alicia és una jove atractiva i intel·ligent que dedica la seva vida a fer classes a nens a una escola de Málaga. Allà és on s’enamora perdudament de Rober, un atractiu científic milionari que la portarà a viure a Madrid amb ell al seu cèntric i luxós pis de la capital espanyola. Alicia començarà així una nova vida, carregada de pau, luxes sobretot, d’amor. Només interrompran aquesta harmonia uns malsons constants i repetitius que no la deixaran ni un sol dia descansar com ella voldria.
Tot canvia quan decideix visitar la seva mare, doctora molt reconeguda i amb la qual no hi ha cap tipus d’amor ni afecte. A partir d’aquest moment la seva vida farà un gir de 180º, es carregaran de significat totes les hores d’absència del seu marit passades al laboratori, cobraran sentit els seus malsons, s’obsessionarà amb uns ulls que veu tant en somnis com perseguint-la. Un món de fantasia, conspiracions, germandats i lluites se li presentarà a la dolça Alicia, aquella noia que pocs anys enrere únicament somniava amb que el seu pare tingués temps per a ella. Haurà de decidir pel seu futur, de combatre amb un destí que va molt per davant d’ella, que li presenta obstacles dins un terreny ja de per sí fangós. Haurà de lluitar com tot i tothom, contra allò nou i misteriós que nota corrent per les seves venes, sempre guiada per un enigmàtic halo que brolla d’aquell petit cinabri vermell que li va donar el seu pare abans de morir i que la turmenta nit rere nit. Alicia es preguntarà dia i nit d’on treu la força per combatre d’aquesta manera la vida. Deixarà les respostes al destí, a aquell halo enigmàtic, als fets, a la por; però no serà fins al final, quan tot caigui, quan tot es trenqui davant seu que, tornant la vista enrere, s’adoni finalment que aquella força que la movia entre tantes pujades i baixades no era més que la força de l’amor.
Una obra que podríem caracteritzar com formada de pinzellades de la gran novel·la negra de Jo Nesbo, Asa Larsson o Lars Kepler i amb tocs fantàstics que recorden obres il·lustres d’autors com Patrick Rothfuss o Suzanne Collins. Però això sí, sense deixar de banda la mestria de l’autora per a poder cosir diferents gèneres en una simple i extraordinària novel·la.
Aquest llibre es un excepcional caramel. Un caramel d’aquells que menges sabent perfectament el seu sabor, però que un dia decideixes mossegar, més per pressa que per curiositat, i descobreixes un intensíssim sabor que et posa els pels de punta. Això mateix em va passar amb aquesta obra: pot semblar un tema molt explotat, del qual difícilment pot extreure`s més substància. Però dono la meva paraula que, si us decidiu a mossegar-ho, l'addicció que produirà al vostre cos només serà possible de calmar arribant al punt i final.
Portada completa:
