Quin tema musical posaria de fons en aquesta entrevista?
Qualsevol del CD "The Melody at Night, with you" del pianista i músic de jazz nord-americà Keith Jarrett.
Quan mor una persona immensament estimada, què passa exactament?
La nostra realitat es trenca, ens sentim sols, estripats, buits, perduts, sense terra sota els peus. És un cop emocional terrible.
Què li va passar a vostè concretament?
Així em vaig sentir jo durant molt de temps quan va morir el meu fill Ignasi, el 1998, en un accident de circulació. Anàvem tota la família i un cotxe en direcció contrària va perdre el control i se'ns va tirar a sobre. L’Ignasi va estar tres dies en coma i va morir, tenia només quinze anys.
Com va trobar l'esperança i el consol?
Jo adorava al meu fill, com totes les mares i l’adoro, és clar, i tots els que pateixen la mort d'un ésser estimat entren en un estat de shock. Un dol sever com el meu necessita el suport de diversos terapeutes però, a més, he buscat la força dintre meu i m'he aferrat a l'afecte i a l’amor, això és el que ens ajuda a sortir.
I comparteixo, també, la tècnica metamòrfica, una teràpia que va descobrir un metge anglès i que ajuda a netejar les creences negatives que tots portem dins des del naixement i que no ens ajuden a viure, com el 'no puc', el 'no serveixo', 'la vida és dura', etc.
Després de recórrer el seu propi dol, acompanya i ofereix consol a les persones que el pateixen, què fa?
Des de fa cinc anys tinc un blog, www.comoafrontarlamuertedeunhijo.com. A través d’ell, m’escric amb pares de tot el món. Escriure fa que les coses no es quedin dintre, això ha reforçat la seva persona. Escriure ajuda moltíssim. Amb el dolor s’ha de fer alguna cosa per poder-lo transcendir, cal fer activitats com pintar, escriure, cosir o cuinar, tot això ajuda i la bona actitud. Jo cada dia vaig sembrant actituds per estimar la vida, estimar la vida és acceptar-la com és i com més resistència posem al que passa, més dolor sentim.
I quan es comença a veure la llum?
El dol és l’oportunitat de decidir què vull fer amb la meva vida a partir d'ara, patir o deixar anar el dolor per tornar a somriure, i per tornar a somriure cal fer un treball interior. La vida és un regal per a un temps limitat.
Però com es pot tornar a estimar la vida després d'una pèrdua tan sentida i dolorosa?
Jo crec que la força per sortir de la crisi que suposa la mort d'un ésser estimat està dins nostre. L'ésser humà té la fortalesa per encarar la vida, davant de nits fosques és on decideixes si morir en vida o no.
El seu llibre "Palabras que consuelan", podem considerar-lo, malgrat tot, un cant a l'esperança?
Sí, al final ens morirem tots, mirar amb afecte la mort produeix ganes de viure, no parlar-ne produeix més por.
Mercè Castro és Llicenciada en Ciències de la Informació. Ha dirigit les revistes El Mundo de Tu Bebé i Mente Sana, especialitzant-se en temes de salut i psicologia. Autora de “Palabras que consuelan” "Cómo trascender el duelo y amar la vida" Plataforma Editorial
www.comoafrontarlamuertedeunhijo.com blog
Per escoltar l’entrevista podeu entrar al podcast de www.brujulaemocionalfm.com
