Tots hem sentit aquesta paraula, però costa saber què és, ja que està coberta d'un tel de boira que no deixa veure què hi ha al darrere.
En realitat és molt senzill: programen la vida útil de les coses, especialment electrodomèstics. És a dir: quan un producte surt de fàbrica, ja se sap quan deixarà de funcionar.
Aquest fet segueix una lògica: la relació qualitat-preu, però amb un punt en contra, la falta de claredat i transparència famosa, i és que ningú explica aquest fet quan vas a comprar. Per posar un exemple: anirem a comprar una rentadora, i en veurem una que val 200 euros, o una altra de 500, o una altra de 800 €, i ens preguntarem, quina és la diferència? Sobretot perquè sovint, al darrere hi ha el mateix fabricant amb diferent marques.
Doncs bé, aquest fabricant, quan compra els components als proveïdors, ja condiciona la durabilitat del seu producte, perquè compra components per un preu X amb unes característiques de durabilitat, és a dir, que el fabricant dels components sí diu al de les rentadores: «aquests coixinets duraran 2000 hores de funcionament, i la bomba d'aigua 1800 hores, etc...». A continuació s'estableixen uns càlculs aproximatius, si podem fer servir la rentadora una hora cada dia, doncs aquesta rentadora ens durarà més o menys uns 5 anys i mig; i, a mesura que apugem el preu, allarguem la vida útil del producte.
Abans, els fabricants posaven uns coixinets que, en principi, podien durar 10.000 hores, equivalent a 20 anys; la qualitat estava per sobre de tot i, era la prioritat d'un fabricant. Ara, en canvi, molts només pensen quan et tornaran a vendre un altre producte, perquè així s'asseguren una rotació en les vendes.
Però, a banda de l'ètica dels fabricants respecte de la informació que donen sobre el seu producte, tenim damunt la taula una altra qüestió, relacionada amb l'obsolescència programada i la contaminació que produeix. Molts dels components d'aquests electrodomèstics no són reciclables, és a dir, que per una part estem esgotant els recursos que ens envolten, i al mateix temps, estem produint molts més residus del normal, que després no sabrem on llençar!
Així que quan compreu algun electrodomèstic, penseu en això, i si parleu amb els pares o avis, tots us diran (o la majoria) que les rentadores, neveres, etc... abans duraven quasi tota la vida!, i llavors sortia a compte reparar-les!; podríem dir que molta gent se'n comprava nous electrodomèstics perquè havien avorrit els vells.
Quina opinió en teniu: sou partidaris de comprar electrodomèstics econòmics que duren menys? O de comprar-ne de més cars que durin més?
