Avui aparco la càmera i escric.
Rebo la primera notícia del dia: Joana Biarnés ha mort.
Tots la vam (re)descobrir gràcies al documental de TV3 “Una entre tots” (Jordi Rovira i Oscar Moreno) i també gràcies a la gent del Photographic Social Vision que es va encarregar de donar a conèixer les seves imatges amb retrospectives i conferències arreu del país.
Com diuen al documental: "Una dona avançada al seu temps. Reconeguda com la primera dona fotoperiodista de l’Estat va retratar personatges il·lustres com Salvador Dalí, Raphael, Lola Flores, Joan Manuel Serrat... Es va colar a la suite dels Beatles, va enganyar a Roman Polanski, va escollir el vestit d’Eurovisió de Massiel, Clint Eastwood la va besar als llavis.”
Però com a pionera a més, va vèncer els prejudicis d’una època on la fotografia era una professió masculina, va ser testimoni clau entre els anys 50, 60 i 70 d’una Espanya empobrida pel franquisme, de l’inici de la democràcia i de l’obertura d’una societat enclaustrada.
Al 1985 va deixar el fotoperiodisme en desacord amb la premsa groga i el sensacionalisme que havia agafat la seva professió, i amb el seu marit va obrir un restaurant a Eivissa, Ca Na Joana. Després d’això i de jubilar-se va caure en l’oblit.
Sort en vam tenir que en l’última dècada grans professionals la redescobrissin perquè estava ben a punt de triturar la seva feina d’un valor incalculable. L’any 2013 es va iniciar una campanya de micromecenatge de Verkami per completar el pressupost d’un documental sobre ella. Al 2014 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi. El documental resultant es va estrenar a TV3 al 2016 dins del programa Sense Ficció i va ser un èxit rotund.
Una dona forta, lluitadora, intel·ligent, humil, amb valors i principis. Una referent de la fotografia i que ens ha deixat un llegat històric d’art infinit. Gràcies Joana.
