Quan vaig decidir reprendre el bloc , després d’un temps allunyada per motius de canvis familiars, vaig començar a llegir tots els articles que durant 3 anys havíem publicat.
El primer d’ells va ser “ buscar feina al 2012” i em sorgeix el dubte de què és el que no hem fet bé per estar pràcticament igual...
Poca oferta i demanda saturada, però el que sí tinc clar és que el que avui en dia “SÍ VEN”, i per tant, l ‘empresa SÍ COMPRA, és el valor afegit, el què ens diferencia de la resta... el què avui en dia coneixem com a marca personal... allò que queda de nosaltres quan ja no hi som... la nostra empremta.. la que ens fa únics i per tant ens alinea amb el que alguns busquen.
Un exemple:
El personal de magatzem d’una empresa, perquè treballen a l'empresa X i no a la Y... és senzill, perquè la X s'alinea amb ells.. la Y no..
Tenir feina és compartir valors i missió de l’empresa i no tant sols executar les tasques encomanades i marxar quan es l’ hora... avui en dia.. això ja no serveix.. Tothom és comercial de l’empresa, la cara visible, ja no tant sols és el que ofereix els serveis.
No ho creieu així? Perquè comprem a XX supermercat? Bons preus? Segurament sí, però bona imatge, tracte eficient i varietat de productes? Segurament també...No creieu que és tan important el caixer que ens cobra com la persona que unes hores abans ha posat el producte als prestatges? O el que ha envasat dies abans el que comprem?
Penseu ho! Segur que si coneguéssim a fons l’ empresa sabríem que hi ha certs valors que s’alineen amb nosaltres.
Treballaríeu per una persona o empresa que va totalment en contra del que sou?
Molts direu que sí, però sou conscients que a la llarga no hi serieu...
Perquè? Doncs perquè no hi creieu.. no compartiu i per tant no sou “capital productiu”. No es tant sols posar etiquetes a un producte, també es creure que el producte és el millor.
Què us sembla si elaborem una llista de llocs i empreses en que ens agradaria estar? On està el vostre objectiu? On creieu que “encaixaríeu”?
Acabaré amb la mateixa frase que vaig utilitzar ja fa 4 anys...
Com deia Norman Cousins:
“EL PESSIMISME NO DEIXA DE SER UNA PÈRDUA DE TEMPS”
Comencem doncs! No el malgastem!
