Moltes vegades, quan explico a què hem dedico, la gent em diu: “Ooohhh!! Casa teva deu assemblar-se a una de les que surten a les revistes!”.
Llavors jo no puc fer res més que riure. Res més lluny de la realitat!!
Quan veieu aquestes revistes on ensenyen aquestes cases tant fantàstiques, no teniu la sensació de que només són un expositor? Jo sempre penso que no m’hi atreviria a cuinar o a deixar-hi unes sabates fora de lloc. Em faria por desmuntar tanta perfecció! O aquelles habitacions dels nens, tant perfectes, amb totes les joguines al seu lloc i cap peça de roba a la vista.
Però després reflexiono i em dic a mi mateixa: realment hi viu gent en aquestes cases? Si hi viuen: si troben a gust? I a els nens: els hi agraden aquestes habitacions de tons pastel?
Que quedi clar que m’encanta tenir la casa ordenada i que cada cosa estigui al seu lloc, però a casa meva no hi visc sola. Som cinc persones compartint i VIVINT en espais comuns. I poso el “vivint” en gran perquè mai hem de perdre de vista que en una casa s’hi ha de viure. Ha de ser un espai on relaxar-se i compartir moments amb la família i els amics.
Però en una família, a part dels espais comuns, cadascú té les seves zones. Segurament jo a les habitacions no hi posaria pòsters de Pokemons o les fitxes de tots els jugadors de la lliga. I a la cuina trauria tot el que hi ha al damunt dels marbres. Però són llocs on jo no hi passo moltes estones, per tant, respecto que ha d’estar al gust dels que sí que ho fan.
A més, una cosa que també he dit vàries vegades però no em canso de recordar, és que per mi és molt important que els meus fills es responsabilitzin de les seves coses i educar-los per tal de que siguin el màxim d’independents possible. A mi em seria molt fàcil arreglar cada dia la seva habitació o no deixar-los cuinar per por de que embrutin la cuina però: què hi guanyo amb això? Tenir la casa perfecta però uns nens que no podran sortir mai per què no sabran fer res?
Es poden compaginar les dues coses: ordre y família?
Jo vaig buscar l’equilibri entre ambdues. Vaig analitzar quins eren els hàbits i els punts febles de casa i vaig intentar buscar una solució que ens anés bé a tots. Allà on veia que s’acumulaven massa coses vaig mirar què eren aquestes coses i si calia mantenir-les o no. A les que necessitava pel dia a dia (abrics, sabates, carteres de l’escola, cartes, etc...), els hi vaig buscar un lloc per poder-les guardar quan no es feien servir. Les que no necessitava (sobretot objectes de decoració) simplement les vaig treure.
A la meva feina com a organitzadora professional el que intento és trobar aquest equilibri entre una casa on s’hi pugui viure còmodament (sense por a desordenar o embrutar), però sense la necessitat de que tot estigui pel mig creant caos i nervis quan no es troba res del que es busca.
Reviseu casa vostra. Mireu on teniu els principals focus de desordre i intenteu reduir-los buscant-los un lloc. Tot i que segurament sempre hi haurà coses que continuaran quedant desordenades, si les més habituals les teniu controlades l’estat de casa millorarà molt sense que us hagueu de passar el dia recollint i ordenant.
