Ells són un tema apart. Aquests dies els bombardejaran per tots costats amb anuncis, catàlegs i notícies.
Els enlluernen i els fan creure que ho necessiten tot. I ells s’ho creuen i ho demanen tot. Però quan ho tenen, no juguen amb res. Que aixequi la ma qui no ha vist a un nen jugant amb la caixa de la joguina i deixar la joguina abandonada??
Cada any intento “racionalitzar” al màxim el que reben els meus fills. Ja quan comencen a dir tot el que voldran, els recordo que hi ha molts més nens i que les coses han d’anar repartides, que no tot és per ells.
Preparem les llistes conjuntament i els faig reflexionar sobre el que estan demanat. Si realment ho necessiten o ho volen, o si simplement ho apunten per fer la llista més llarga o perquè un amic seu també ho demana.
Els avis a vegades no ho entenen. Els hi volen donar tot (i més quan ells van tenir una infància difícil amb pocs regals de Nadal). Jo els hi intento explicar que ells només veuen com el dia de del Tió o el dia de Reis, els nens estan eufòrics obrint regals i més regals. Però després no veuen com totes aquelles joguines acaben dins d’un armari, sense que ningú se les miri i omplint-se de pols. Diners llençats a les escombraries....
La pressió dels familiars preguntant què s’ha de regalar als nens també pot amb mi perquè, quan comences a pensar-hi te n’adones que tenen de tot i ja no saps què dir. Però és clar, s’ha de regalar!! I aquí és on comencen les compres compulsives i inútils.
Des de fa un temps circula per Internet la regla dels quatre regals. No en sé trobar l’origen exacte i si ho mireu veureu que n’hi ha vàries versions. Però la idea principal és que no es compri als nens més de quatre regals i que es puguin classificar de la següent manera:
1. Alguna cosa que ells vulguin
2. Alguna cosa que necessitin
3. Alguna cosa per vestir
4. Alguna cosa per llegir
Ho trobo molt adequat, sobretot quan els nens comencen a tenir una edat en que ja els pots explicar les coses pel seu nom. Ja m’enteneu ;-)
Si tot i així, teniu pensat tenir un Nadal “tradicional”, en el post de la setmana passada ja us vaig donar algunes idees de regals no materials, que també us poden servir pels nens: entrades pel teatre, pel cinema, per un parc d’atraccions...Qualsevol cosa que suposi que puguin passar un temps amb els pares/mares, que a vegades és el que més costa trobar durant l’any.
I també crec que és molt important planificar i fer una llista prèvia amb el que s’ha de comprar (tant els pares com la resta de familiars que regalen). Si entre tots ens posem d’acord evitarem el comprar per comprar d’última hora, que és el que ens fa gastar més del compte en coses completament innecessàries.
En resum, no ens deixem emportar pel consumisme ni ens deixem enlluernar per tot el que es diu a la televisió. Pensem a qui regalem i què regalem. És la millor manera d’encertar.
