Com ja he dit moltes vegades, tinc tres nens o sigui que a casa som cinc. Calculo que a la setmana puc posar unes sis o set (tres més si toca canviar els llençols) rentadores.
És per això que cal organitzar-les una mica per evitar perdre molt de temps en aquest tema.
El meu principal objectiu no és estendre bé la roba per planxar menys. El veritable objectiu és tenir menys roba per netejar ja que, posar una rentadora és fàcil: agafes la roba, la poses a la rentadora i prems el botó “ON”. El que realment dóna feina és tota la resta: treure-la, estendre-la, plegar-la/planxar-la i guardar-la.
Algun dels trucs que faig servir per estalviar temps:
- El principal: amb menys roba bruta, menys feina. Cada dia reviso molt la roba que es posa a rentar. Els meus fills saben que la roba, per costum, no va a rentar (excepte la roba interior, és clar!). Si una peça no està bruta, ens la tornem a posar el dia següent. I el que està brut, va a rentar. Sembla una tonteria, però si mecànicament ho posem tot a rentar, les sis rentadores que he dit al principi es podrien multiplicar per 2, per no parlar de les feines que venen després!.
Les tovalloles les utilitzem dues o tres vegades abans de rentar-les. Les d’assecar les mans als lavabos les canvio cada setmana. Les tovalloles dels entrenaments o del gimnàs també les utilitzem dues vegades abans de posar-les a rentar.
- La roba bruta la posem en un cove que hi ha al lavabo. D’aquesta manera “centralitzem” la recollida de la roba i evitem tenir roba bruta per tota la casa. Un cop ple, separo la roba de color de la blanca en dos coves més que tinc a la zona de rentat. Així, en el moment de posar la rentadora, la roba ja la tinc separada per color.
- Calculo el moment de posar la rentadora en funció de si sóc a casa o no per poder-la estendre al moment i evitar que la roba s’arrugui.
- Un cop seca, la recullo intentant deixar-la el més plana possible ja que així no s’arruga i moltes coses ja no cal que les planxi.
- A mesura que vaig plegant o planxant la roba, vaig fent piles en funció de a qui pertany cada cosa. Quan acabo, cadascú s’agafa la seva pila i la guarda a la seva habitació (és important que tothom es responsabilitzi de les seves coses!). Un truc que em va molt bé és marcar la roba dels nens amb el seu nom o inicial. Tot i que tenen talles diferents hi ha coses que a vegades costa saber si és d’un o de l’altre. Posant el nom ho veig ràpidament i sé a quina pila pertany cada cosa.
- Els dies que toca canviar els llençols, intento rentar-los al matí per tenir-los llestos a la tarda. Per què? Doncs perquè així utilitzo els mateixos i m’estalvio de plegar-los (4 llits a 2 llençols per llit són 8 llençols més 5 coixineres....).
- Les tovalloles les vaig posant cada cop que puc omplir una rentadora. En aquest cas utilitzo l’assecadora. Un cop llestes, les guardo totes en el mateix armari i així no he de voltar per tota la casa deixant tovalloles.
- La roba d’esport: els meus fills juguen els tres a futbol sala. Entrenen dos cop per setmana i tenen partit els caps de setmana. La rentadora amb la seva roba la poso just quan acaba l’últim partit. Així sé que entre setmana tenen la roba que necessiten i no he de posar rentadores d’última hora o inesperades perquè els falti una mitjeta o una samarreta de partit.
I això és tot. Sé que tothom té les seves singularitats i metodologies a casa, per tant suposo que hi haurà coses que no us serviran. Però espero que amb aquests consells us hagi donat alguna idea que sí que pugueu aplicar i us faciliti una mica aquesta tasca.
