El Fons de Garantia Salarial (Fogasa), és l’organisme que garanteix als treballadors els crèdits salarials davant la insolvència de l’empresa. S’encarrega d’abonar als treballadors els sous i les indemnitzacions que les empreses no poden pagar per trobar-se en situació d’insolvència.
A més a més, segons l’article 33.8 de l’Estatut dels Treballadors, paga part de les indemnitzacions per acomiadament objectiu per causes econòmiques en les empreses de menys de 25 treballadors, sense necessitat de declaració d’insolvència empresarial.
La setmana passada vaig anar a presentar alguns expedients en reclamació d’indemnitzacions de treballadors que havien estat acomiadats de les seves empreses. Empreses que malauradament han hagut de tancar. Al presentar la documentació, el funcionari em va comentar que a principi de novembre ja quasi bé s’igualava el nombre d’expedients presentats durant tot el 2012. Això significa que molt probablement aquest 2013 s’acabaran presentant un deu per cent més d’expedients que l’any passat.
La mateixa setmana que el Ministre Montoro parlava de “brots verds”, una dada objectiva, com és el nombre de treballadors que han de reclamar al Fogasa els imports de les seves indemnitzacions per acomiadament, contradeia aquella afirmació. A la petita empresa no es veuen els brots verds. Potser les dades macroeconòmiques o els balanços de les grans companyies comencen a millorar però a les pimes i els treballadors de les pimes això no és palpable. Cada dia hi ha més aturats i cada dia els sous dels que poden treballar són més baixos.
És cert que perquè les coses comencin a remuntar és necessari primer que les grans companyies s’atreveixin a invertir. Que engeguin la màquina de l’economia. Al darrera hi anirem les petites i mitjanes empreses. Però ara per ara, parlar de brots verds quan cada dia hi ha més gent a l’atur i ens diuen que les dades de l’atur no milloraran en els pròxims anys, sembla un insult a tots els aturats i a la gent que li costa arribar a final de mes.
Tampoc el Sr. Junqueras ha estat gaire encertat; aturar l’economia catalana a qui més mal faria seria als catalans; a tots, empresaris i treballadors. Encara tardarem a veure els brots verds, però el que no podem fer és, a més a més, posar bastons a les rodes de l’economia.
