Amb la cinquena edició de Triatló, satisfets pel resultat?
Gràcies a l’esforç de l’equip, als patrocinadors, a la fira de material, aquest esdeveniment cada any surt millor i cada cop hi ha més participació i experiència i cada cop surt millor.
Tu vas ser el primer triatleta. Ha evolucionat molt l’esport des de llavors.
La clau va ser la incursió a nivell olímpic de l’esport, així com alguna estrella a nivell mundial; encara li costa però cada cop el triatló és més popular. No és un esport de superhomes, la marató és molt més dura.
Vuit anys després d’anar a Hawai per primer cop encara vas guanyar als 38 anys l’Ironcat de l’Ampolla. On és el teu límit?
Gràcies al CN Mataró, això és la meva feina i puc ajudar l’equip com a entrenador i com a triatleta. A mi com que el que m’agrada és la llarga distància i encara tinc forces i estic molt content d’haver guanyat. La següent meta és l’Ironman d’Àustria, on hi tinc el rècord espanyol.
Tens ganes de tornar a Hawai?
Ara em trobo molt bé físicament i encara em falta posar un punt final que el veig llunyà. A Hawai hi aniré si puc millorar la marca que hi tinc dels dos cops que hi he estat. Si em demostro que la puc superar, intentaré tornar-hi com a última oportunitat. Voldria baixar la marca de les nou hores.
Com està el relleu a Mataró?
Hi ha tan en Santi com la Mònica Pellejero que són ja realitats. Hi ha, a més, un parell de júniors, l’Ignasi De la Rosa i la Neus Queila. Hi ha futur per somniar, podem tenir guanyadors.
