Els mites s’imposen i la naturalesa els marca. Any nou! Tot nou? Tot vell? Tot continua? Una separació per comoditat de mesurar el temps. Aleshores no hem de perdre la dinàmica i el missatge d’un mite.
Tot mite transmet un missatge que cal des-velar, des-cobrir, re-velar. Una feina personal. Hi ha un gran mite ben actual, que agrada a la majoria de persones i que s’ha fet mundial i traduït a més de 300 llengües. A més, és el segon llibre més traduït després de la Bíblia: El petit príncep, de l'escriptor francès, Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944). Cal llegir-lo...
Ara bé, cadascú ha d’intentar veure la vida amb els seus propis ulls. No cal massa ambició. Si no fos així, alguna empresa buscaria la forma de manipular el nostre anhel. No oblidem, malauradament, que avui dia tot està, o quasi tot, mercantilitzat. Tot ha de tenir un preu. I això és el gran engany de l’economia neoliberal. No tot es compra amb el diner. No hem de negar, ni molt menys, que ajuda, és clar que sí. Però no ho és tot ni tampoc un valor absolut.
Un bon any esbadellat en anhels d’expansió interior, de democràcia madura i vertadera, de ciutadans i no súbdits, de cultura creativa i lliure, de pròpia identitat de poble. Un any esbadellat que s’expansiona i no perd les arrels. Cal saber la història escrita per a tothom. No únicament per un grup sinó per tots els grups. Diverses històries que porten a l’horitzó de llibertat.
