Tot Ésser Humà neix complet amb tota la potencialitat de les peces per tal de construir-se, però inacabat. S'ha de construir. Rep de l'herència moltíssims factors, gravats als gens i per tant, determinats.
Així es parla del gen altruista, de cuidar els fills, etc. A més, no hi ha cap acció humana que no es basi en l'activitat del cervell junt amb tot el sistema nerviós. A més, ara, l'epigenètica -per sobre els gens- es valora la influència de l'entorn. Cosa que hem sabut sempre, però ara constatat per la ciència. Determinats i condicionats, però no en la totalitat. Dins nostre hi ha moltes bombetes apagades que només els cal un interruptor. Una persona que des de fora l'encengui. Tasca dels pares, educadors i mestres.
Així i tot, hi ha un element interior que l'evolució no modifica. No valen interruptors. Fent una metàfora: Un element de la nostra vida és brut des del naixement. I netejar-lo no dependrà bàsicament de l'entorn sinó d'un/a mateix/a. El diamant en brut només se'l pot treballar per la seva extrema duresa amb un altre diamant. És símbol d'indestructibilitat.
Per això, en el fet de tallar i polit de la pedra, un dels elements més importants és el diamant mateix. I aquesta tasca no es pot delegar. Aquí sorgeix la "lluita i l'esforç de cada dia amb un mateix que hauria de ser un plaer". I calen exemples per viure en confiança i satisfacció.
Diu Confuci (551-479 aC): Aprendre sense reflexionar és malversar i malmetre l'energia".
