Els edificis de les escoles com el professorat són del segle passat. Però tot l'alumnat de l'escola obligatòria és del segle XXI (2000 -2019).
Pertany al món digitalitzat: nadius digitals. Venen embolcallats. L'ambient hi arrossega. El seu llenguatge és digital. Per a aquests infants, adolescents, joves, emprar la nova tecnologia és tan natural com respirar.
A més, abans que la teoria o els llibres, hi ha la pràctica. Hi ha estudis d'investigació so-bre una altra generació: Tant a Barcelona (Marta Granés) com EUA (Marc Prensky). Uns l'anomenen Generació Z. Als altres "mil·lènials". D'altres, generació Net (Red), o generació digital, o bé digitals immigrants.
El terme és indiferent, però una generació que s'ha d'orientar. Als EUA parteixen del 1975. A Barcelona del 1990. Són aquestes generacions que han de portar endavant el nou model social, en una cultura totalment plural, tecnificada i globalitzada.
Hi ha el gran fet de passar de l'economia de mercat (economia en funció de les persones) a la societat de mercat (les persones en funció de l'economia): On tot es valora econòmicament, inclús els valors. Tot mercantilitzat. On queda l'ètica?
A més d'informació per formar-se, cal una escala de valors. I hem de confiar-hi. D'aquí sortiran i surten els futurs dirigents de tot àmbit.
I les generacions nascudes abans del 1990 o 1975? Adaptació dins les possibilitats reals. I no oblidar la Piràmide MASLOW.
