La nostra història transcorre en una terra llunyana, erma, resseca i clivellada pel sol, tot i trobar-se entre dos grans rius: el de l'est i el de l'oest.
Aquests dos rius eren llocs perillosos pels homes i pels ramats per la quantitat de feres assedegades que segons es deia hi anaven a beure. En aquest paratge tan poc acollidor hi malvivia un petit poble de pastors. Tant malvivien aquesta pobra gent que, en una de les famílies, el pare i la mare es van morir, deixant un parell de cabres escanyolides i un nen orfe, que ningú el volia perquè, segons sembla, ja tenien prou feina.
El nen estava desolat, i en tenia motius. Aturat a l'ombra d'un gran arbre, l'únic arbre que havien vist els nadius, en aquella planura enorme, el nen va adonar-se que estava completament sol i desemparat. Només les cabres, la seva minsa possessió, li feien companyia.
Al nen tan sols se li va acudir lamentar-se en veu alta: Com sobreviuré tot sol si només sóc un nen? Què faré ara? En aquell moment, el vent va xiular entre les branques del gran arbre i, mentre algunes de les fulles volaven cap a l'est, una veu fonda va dir:
-Porta el ramat a beure al riu a l'est; avui les feres són a l'oest.
(continua)
