El 1971 al comptat de Santa Clara, a Califòrnia, a la Universitat de Stanford, al sud de San Francisco, es va fer una experiència anomenada: "L'experiment de la presó de Stanford".
Un experiment que es va haver d'aturar perquè hi havia molta "passió descontrolada".
Com un ambient o situació permesa pot generar una violència descontrolada tal que si un subjecte no té el seu ego fort amb conviccions, emergeix el que és més salvatge, més brutal que té un ésser humà. Tot justificat amb una ideologia o forma de pensar: La destrucció de la persona diferent. Per això, a la tradició, es parla dels pecats o passions capitals.
Avui es parla de les diferents emocions. Així i tot, es pot comprendre el món emocional partint de les set passions capitals o bàsiques per tal de comprendre que si són bàsiques, són necessàries per al creixement. Però alhora cal l'elaboració, la transformació per a madurar. Així poder ser un ciutadà del món nou que està apareixent. No un súbdit de les autoritats o de les passions.
Hi ha una frase d'Aristòtil que diu: qualsevol pot enfadar-se, això és quelcom molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de manera correcta, no resulta, sens dubte, tan senzill. (Ètica a Nicòmac).
Així completem la PIRÀMIDE DE MASLOW. Tots els esglaons estan impregnats d'emocions. Quines són aquestes passions, de l'esquema tradicional?
