Per a poder viure com a éssers humans calen uns mínims en qualsevulla cultura. Per tant, les primeres necessitats bàsiques o de carència o elements mínims són beure i menjar; l’hàbitat i el vestit.
I, certament, l’activitat sexual. Tot això demana una despesa, la qual cosa significa que si no hi ha una família que et sostingui o un treball a fer, tot això se’n va en orris i vénen els grans problemes humanitaris on les necessitats mínimes no són cobertes.
Com satisfer aquests mínims al llarg de tota la vida? És una de les preocupacions bàsiques de tota persona, de tota família, de tota tribu i de tot un Poble. I ara globalment.
A la recerca de l'ESTABILITAT ECONÒMICA SOCIAL. Per això cal la consciència social.
Suposat que aquest esglaó hi sigui, cal reflexionar com gestionar-lo. A més, moltes carències fisiològiques poden significar altra mena de carència. Així, per exemple, un excés de golafreria pot donar-se quan una persona no se sent estimada, atesa. El menjar com el beure poden significar problemes emocionals. Com la compra compulsiva en qualsevol material.
Per tant, cal poder satisfer aquests mínims i després com gestionar-ho perquè, com diu el nostre refrany: Les masses piquen.
També, sortosament, per altra banda, com se’n té de cura d’aquest nivell amb la gastronomia, llenceria, roba, edificis...
Aquest tenir cura és al llarg de tota la vida: El cos és el nostre hàbitat i la salut és el seu clima.
