És, certament, un model que pot ajudar molt. És un model fruit d'observar l'entorn social, recerques i vida personal.
Breument, cada ésser humà ha d'intentar fer el seu model de persona; i si vol buscar ajut, ho pot fer. Tenim les percepcions mentals inconscients que fan moltes males jugades sense adonar-nos-en. Salut, ben-estar, potenciar capacitats humanes, creativitat, ben-ésser va ser la feina d'aquest psicòleg del segle XX. Un model molt pràctic.
Va buscar les motivacions i necessitats bàsiques. En va fer una escala o piràmide. Una escala que ajuda a comprendre moltes coses del nostre segle actual XXI. Lluita contra la visió reduïda, fragmentada i patològica de l'ésser humà. Ell el veu amb una visió més optimista. Una frase seva és: "Cal estudiar el bon ciutadà, l'home honest, però només dediquem despeses per a estudiar el criminal".
Tot ésser humà té necessitats bàsiques o de carència i necessitats superiors, de realització o de creixement. És pujar esglaons d'una escala. Si no tinc els mínims de seguretat, no puc perseguir altres desitjos.
I Maslow va ser una persona que no va inventar res sinó que va tenir una vida dura, difícil, uns pares no comprensius. Dificultats a l'escola. Una salut fràgil. I és aquesta base la que va empènyer-lo a estudiar i veure què necessita tot ésser humà.
