El fet que iniciem un nou curs o un curs nou -sigui una cosa o una altra- tenim un curs per a viure el dia a dia.
A més, el context social és molt complex i delicat. Cal que cada persona pugui tenir el seu pensament propi elaborat. Hi ha moltíssimes interferències, moltes estratègies. Molta manipulació. Cal anar a les fonts que inspirin confiança i a més, donin una informació objectiva.
Però sense oblidar mai que ens trobem en una societat plural, diversa i que intenta ser democràtica. Cosa no sempre fàcil. Una autèntica democràcia és formada per ciutadans que pensen, no súbdits que obeeixen. Un senyal que demostra que no és democràtica, és quan hi entra –com a moneda normal de canvi- l'insult, la desqualificació, la mentida i no diguem la calúmnia, el perjuri.
A més, i això és gruixut, quan es prohibeix l'expressió lliure per llei. El respecte cap a l'altra i el raonament exposat serenament, i acceptant les diferències, s'han de resoldre dialogant, haurien de ser les monedes del nostre tarannà quotidià. Un pensament fort que s'impo-sa, però amagant-se, és el neoli-beralisme.
El neoliberalisme no presenta únicament un programa econòmic –que s'ha de discutir- sinó un PROJECTE HUMANITARI. El seu punt de partença és que tot ésser humà és egoïsta i tot ho fa només per egoïsme. I aleshores ve la competitivitat, l'orgull, la llei del més fort. I una persona val si té. El fet de TENIR és la base i no SER.
