La psicologia positiva sempre construeix. Ho expressa una persona lectora, Dolça Carrero.
Porto amb mi la vida, m'emporto els xarrups de cafè de qualsevol matí amb un cigarret mentre el cel canvia de color i sona la meva cançó. Els viatges de cinc minuts, hores o dies... Porto amb mi les persones que em somriuen, que m'ensenyen amb amor, amb històries, amb llocs, que em deixen ser, que deixen que m'equivoqui o encerti, a aquelles que abracen el que tenen i no murmuren i treuen les seves arpes pel que mai tindran. M'emporto la possibilitat de fer mal sense voler, portant per bandera un "perdó" encara que no entengui el perquè d'aquest mal.
Porto amb mi la sinceritat més bonica, la que fereix només una mica, la que et situa, la que no jutja, la que sap quin lloc ocupa, lliure d'imposició i absolutisme, la que amaga un fons net i és previnguda.
Porto amb mi totes les paraules que pesen, que no busquen ocupar qualsevol buit perquè sí, però em quedo amb les espontànies que malbaraten frescor i que alleugereixen.
Detesto, allunyo i oblido de mi la toxicitat i el negativisme, la densitat asfixiant, les explicacions obligades, les lupes sobre el meu cap, la certesa aliena a mi del què sóc, he estat o seré, el que sento o el que penso, com actuo o com parlo, de forma gratuïta, sense amor previ, els «no» per vici.
M'enric de rumors infundats que fan néixer prejudicis, m'arxiven i etiqueten i presumeixen de moral. Si el saber no ocupa lloc, el no saber mal portat ocupa el més fosc.
BONES VACANCES!!!
