Com n'és de fàcil escriure i parlar de l'amor. Els poetes, els coautors, els musicals, les novel·les, els films, les religions en parlen...
Per què serà? És el gran fonament emocional de la vida. Convé no confondre amb l'enamorament, ràpid i furtiu, però necessari, però no és l'amor ni amb la passió eròtica, un moment d'escalfament, que tampoc és l'amor.
Diu un proverbi xinès: La gent s'arregla cada dia els cabells, per què no també el cor?
Estimar és un treball del dia a dia, dels detalls quotidians, d'estar a les verdes i a les madures, amb salut o malaltia, amb èxits i fracassos... d'això se'n pot dir estimar.
Com també pel fet de tenir un/a fill/a no vol dir que un ja sigui mare o pare, sí biològics, però no emocionals.
I aquesta és una emoció per la qual tothom hi passa d'una forma o una altra. Tothom té la seva pròpia experiència, vivència i per tant creences. Gran tema des de petits. Cal veure les preguntes dels infants. Les preocupacions dels preadolescents. Les vivències dels adolescents i joves. Les persones adultes: Idees claríssimes, però altra cosa és quan hom s'hi troba vitalment. Aleshores comença la lluita interior, els debats amorosos, les dependències.
Estimar, ser estimat i estimar-se és la conjugació de tres aspectes emocionals. No s'hi neix, s'aprèn a conjugar. I cal totes les altres emocions, sentiments, valors, creences. Diu un escriptor americà, Sam Keen (1931...): Aprenem a estimar, no quan trobem a la persona perfecta, sinó quan arribem a veure de manera perfecta a una persona imperfecta.
