Hem anat parlant del món o mapa emocional. La base del creixement humà maduratiu és saber conjugar emocions (cor) i creences (cap) I portar-les a terme (cos).
Una equilibració contínua. Una tasca personal diària. Ni forma circular ni lineal, sinó helicoidal (escala de cargol).
Les repeticions són necessàries, la constància imprescindible, la perseverança inevitable. I, ¿quan s'avança cap a la maduresa emocional o interioritat humana?
1.- Quan es deixa de tractar de canviar els altres i ens concentrem en canviar-nos a nosaltres mateixos.
2.- Quan acceptem les persones com són; que no vol dir estar-hi d'acord.
3.- Quan comprenem que tothom té el seu punt de vista i cal dialogar; ni negar ni imposar.
4.- Quan comprenem que el que fem, ho fem per a la nostra pròpia pau i en benefici de tothom.
5.- Quan hom cessa de demostrar com de bo i intel·ligent un/a és.
6.- Quan deixem de buscar l'aprovació dels altres de forma ansiosa.
7.- Quan deixem de comparar-nos amb els o les altres.
8.- Quan hom és capaç de diferenciar entre desig i necessitat. I deixa anar "el voler..."
9.- Quan es deixa de posar la felicitat en coses materials, tangibles....
10.- Quan un se n'adona per si mateix/a qui és i què vol de la
vida?
I tot mirat i contemplat des de l'angle de la psicologia o saviesa humana.
jaume patuel I PUIG
Pedapsicogog - Psicoterapeuta
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
