Un matí un vell indi Cherokee li va explicar un conte al seu nét sobre una batalla que succeeix a l'interior de totes les persones.
L'avi li va dir: "Fill meu, la batalla és entre dos llops dins de tots nosaltres.
Un és Malvat: És ira, enveja, gelosia, tristesa, pesar, avarícia, arrogància, autocompassió, culpa, ressentiment, inferioritat, mentides, fals orgull, superioritat i ego."
"L'altre és Bé: És alegria, pau amor, esperança, serenitat, humilitat, bondat, benevolència, empatia, generositat, veritat, compassió i fe."
El nét ho va meditar per un minut i després va preguntar al seu avi:
"Quin llop guanya?"
El vell Cherokee va respondre: "Aquell al que tu alimentis."
Molt bonica forma en una cultura índia, vivent als boscos i prades. On la vida és activa, dinàmica i alhora amb horitzons amples, però vida tribal. Els costums tenen un gran pes. Però els indis són éssers humans amb emocions, sentiments. Ningú se n'escapa.
I aquests llops hi són des del naixement. Són petits i formosos. No tenen malícia. Com en deia una nena de 8 anys: l'àngel bo i l'àngel dolent. O l'àngel i el dimoni. Una bona educació emocional que es transmet més que en paraules amb els fets de casa i l'escola.
La societat no hi ajuda. Menys encara la TV i molts jocs. Però tot és a educar: el yin i yang, el llop bo i dolent, l'àngel i el dimoni. Una força a aprofitar. Moltes vegades tenen raó. Cal escoltar-los, però discernir, distingir.
