IMPOTÈNCIA és aquella emoció que fa sentir petit, limitat, inútil. És sentir la incapacitat, percebre que no hi ha res a fer.
Com si un piqués pedra. I això frustra molt. Per altra banda, és aprendre que tenim límits que no podem saltar. Aquí hi entra certament l’educació des de petits. I si la frustració que produeix el sentiment d’impotència no s’elabora, engendra violència contra un mateix o envers els altres.
INDIFERÈNCIA és el contrari de l’amor, no l’odi va dir Wiesel, supervivent dels camps de concentració. És un sentiment de no importar res. És no constatar la diferència amb l’altre/a. És passar de llarg. És un sentiment de menyspreu. És insensible davant del dolor dels altres. Quin càstig per a una filla que la mare no li parli o li sigui indiferent!!! Una emoció realment ben tòxica, destructiva.
RESIGNACIÓ és els sentiment de derrota; no hi ha res a fer. La vida no els pot donar res més. Resignació vol dir: retirar el segell d’un document. Però pot tornar-se positiva si és sobre alguns àmbits que no s’hi pot arribar o no es poden tenir: aprendre a renunciar a allò que no m’és possible. És un aspecte positiu que dona tranquil·litat i pau interior. És la “santa indiferència”.
